UN TAST DE CATALÀ

L'important, allò important i allò més important

Un ús força estès recorre a allò -i el fa equivaler a el - per convertir un adjectiu en un concepte abstracte. És una manera de disfressar el lo neutre de la llengua col·loquial que la norma de Fabra proscrivia i la de la gramàtica de l’IEC (GLC) amnistia molt poc afirmant que “és d’influència forana” i “que no s’accepta en els registres formals” (¿en els informals, doncs, sí?).

En tot cas, la GLC deixa clar que “cal evitar l’ús d’ allò com a simple equivalent” d’aquest el neutre de valor abstractiu que exemplifica amb la frase “L’important del decret és el canvi de mentalitat que reflecteix”.

Però poc abans la GLC fa una afirmació que relativitza aquest ús incorrecte. Diu que allò es pot utilitzar com a alternativa a el quan l’adjectiu és modificat per un adverbi, i veu correctes: “Allò realment important per a un poble és la identitat” i “En la conversa passàvem [..] d’allò més abstracte a allò més concret”.

Al meu parer, el que deslegitima allò és el caràcter purament abstracte de l’adjectiu. I és cert que adverbis com realment o més en restringeixen l’abast i assenyalen a quina part (del tot abstracte) ens referim. Assenyalar és aquí un concepte clau perquè allò és justament un díctic (que ve de dit ), i serà més legítim com més assenyali.

Però diria que no n’hi ha prou afegint-hi un més per legitimar-lo. Perquè sovint només recorrem a més per fer més descodificable el caràcter neutre d’aquest el, i l’adjectiu es manté igual d’abstracte que si no hi fos. De fet, la mateixa GLC ens diu tot seguit que posant un més o un menys entre l’article i l’adjectiu fem aquest el més propi de tots els registres: “El més sorprenent és que ho digui” és més adequat en registre informal que “El sorprenent és que ho digui”. I no crec que Joan Solà, que és qui primer va aixecar aquesta llebre, considerés genuí “Allò més sorprenent és que ho digui”.

Per tant, si de debò volem aturar un ús d’allò que trobo postís i gramaticalment aberrant, potser seria bo delimitar amb més claredat els casos en què és incorrecte.