EL SECRET DE...

Lieve Joris

Lieve Joris pren un te amb exemplars dels llibres dels seus mestres Naipaul i Kapuscinski damunt la taula. Va conèixer l’últim el 1984, a Amsterdam, quan es va editar L’imperi en neerlandès. Volia entrevistar-s’hi perquè Joris volia dedicar la vida a conèixer el Congo i a escriure sobre l’antiga colònia del seu país, Bèlgica. Des d’aleshores, cada vegada que podia, es trobava amb el periodista. “Encara no havia caigut el bloc soviètic i em passava notes que portava amagades en una butxaca amb les coses que volia que li comprés: mitges, bombetes, taronges...” Des de llavors ha publicat set llibres sobre l’Àfrica. L’últim és La danza del leopardo (Altaïr), un viatge esfereïdor a partir d’històries particulars al Congo que passa de mans de Mobutu a les de Kabila.

Moltes de les nostres dèries tenen les arrels en les experiències d’infància. Joris va néixer en un poble flamenc, Neerpelt, en una família molt catòlica. En aquell entorn, reservat i conservador, el germà de la seva àvia era aire fresc. Era missioner al Congo i quan visitava el poble, els explicava anècdotes de com era la gent allà. Joris en recorda una nina negra que li va portar i, sobretot, una pintura de cabanes amb teulats brillants, l’únic objecte alegre, il·luminador, al dormitori de la seva devota àvia. Joris va aferrar-se al mite de l’oncle per sortir de Neerpelt. A partir d’ell, no només ha conegut el Congo sinó bona part de l’Àfrica i algunes societats clau de l’Àsia. “Fins i tot el que he escrit a la Xina està vinculat al Congo. Per coneixe’l he hagut de sortir i visitar els països que hi tenen relació”. El Congo fa frontera amb nou països. Per escriure el llibre, Joris es va establir durant 11 mesos a Kisangani, una ciutat del riu Congo. Aleshores -2001-, estava ocupada per forces de la veïna Uganda. Una de les joies de Kisangani era una fàbrica tèxtil que havia estat propietat d’una companyia suïssa. Juntament amb la fàbrica, els suïssos hi havien fet una urbanització de luxe. El director de la fàbrica va oferir a Joris que s’instal·lés en una de les cases per evitar que les vivendes fossin ocupades pels militars ugandesos.

Més continguts de llegim