L'ESCUMA DE LES LLETRES
Llegim 07/12/2013

L'estranya banalitat de Valentí Puig

Lluís A. Baulenas
2 min

NACIONALISME = BONA LITERATURA?

Des de la cordialitat, no comprenc el to de l'article de Valentí Puig a El País del 2 de desembre ("Los lectores que faltan"). Hi coincidim en el fons: ve a dir que passen els anys i la massa de lectors en llengua catalana no augmenta prou. Però no entenc per què lliga aquest problema amb el nacionalisme. Sobta que algú intel·ligent com Valentí Puig faci observacions tan banals: " Quien escriba en catalán lo hará mejor o peor, pero desde luego no será más escritor por ser nacionalista ". Evidentment. Jo continuaria la sèrie: "Quien escriba en español lo hará mejor o peor, pero desde luego no será más escritor por ser nacionalista español ". Òbviament. Tot seguit lliga el problema de la quantitat i qualitat de la literatura catalana amb la seva projecció exterior. Ho troba contradictori amb el fet que la massa de lectors en català no augmenti, malgrat la immersió lingüística a les escoles. Vet aquí un altre argument tan simple, que desorienta, venint de qui ve. En primer lloc, la immersió només existeix a primària. Com tants espanyols, Valentí Puig confon immersió amb llengua vehicular. En segon lloc, gràcies a la immersió, els castellanoparlants catalans poden gaudir de tot el tresor lingüístic i cultural de casa seva, com qualsevol altre català. Però continuen sent castellanoparlants i si han de llegir ho fan bàsicament (i lògicament) en la seva llengua materna. Si la política cultural i nacional espanyola hagués reconegut la pluralitat nacional de l'Estat, ara mateix estaríem atacant l'arrel del problema. I no és la immersió lingüística, sinó l'abandonament per part d'Espanya, per nacionalisme ranci, per desídia, dels seus ciutadans amb una llengua i cultura altres que la castellana. Així, no ens trobaríem, entre tants exemples, amb el fet escandalós que els nostres fills injustament continuen tenint entre el 80% i el 90% de l'oferta d'oci en castellà. Si un nen catalanoparlant es vol comprar un tebeo, no el trobarà gairebé mai en català. Son pare l'hi comprarà en castellà i, sense voler-ho, anirà a engruixir l'estadística fabulosa de vendes i lectures en castellà, cosa que podria dur algú a concloure amb mala fe que els tebeos no interessen als catalans.

LECTORS PATRIOTES O NACIONALISTES?

L'amic Valentí Puig és injust quan parla de la promoció externa de la literatura catalana com si fos un excés i calla amb un silenci estremidor que les cultures veïnes, potents, superbes, com l'espanyola i la francesa, ajuden tant o molt més, en proporció, les seves literatures. Però, esclar, Espanya i França són patriotes, nosaltres, en canvi, som nacionalistes retrògrads. El problema de la quantitat i la qualitat de lectors, dissortadament, és el mateix tant a Catalunya com a Espanya. Estic d'acord que han de tirar endavant els bons, que el que volem és l'obra ben feta, i que només a través de l'obra ben feta la nostra literatura podrà guanyar lectors. Però Valentí Puig fa trampa perquè en els comptes, hi barreja pomes i peres. El problema de la falta de lectors en català no és del nacionalisme català, és molt més profund, antic i endèmic. I, en qualsevol cas, el nacionalisme espanyol no hi ha ajudat. Ni hi ajuda. Al contrari.

stats