ELS CLÀSSICS
JORDI NOPCA

L'enigmàtic Kees Popinga

"Georges Simenon té un estil únic: potser per això és tan popular avui -explicava fa uns mesos a Barcelona John Simenon, segon dels quatre fills de l'escriptor, que des de l'any 1995 s'encarrega de la gestió dels drets d'autor de l'obra del seu pare-. Escriu amb una capacitat instantània de comunicació, però el fons del que diu és molt important. En temps com els nostres, en què es valora tant la rapidesa i la primera impressió, la prosa de Simenon transmet amb immediatesa, però amb una gran varietat de temes universals". Pierre Assouline, que l'any 1992 va publicar una biografia de més de 1.000 pàgines sobre l'escriptor, enumerava a l'article Quoi de neuf? (2011) una llista no exhaustiva dels interessos simenonians: cita, entre d'altres, la solitud, l'angoixa, l'odi cap a un mateix, l'alcohol, l'enveja, la mentida, la misèria moral, la pietat, la por a l'altre, l'adulteri i la gelosia.

Alguns d'aquests temes apareixen a L'home que mirava passar els trens (1938), que explica la fugida fins a París de Kees Popinga, apoderat en una empresa naviliera a Groningen. El personatge -de nom enigmàtic i llaminer- comença una nova vida, sense deures ni obligacions, relacionant-se únicament amb prostitutes, proxenetes i delinqüents. Acabarà retrobant-se amb el passat que creia haver deixat enrere.