UN TAST DE CATALÀ

L’edat d'or de ‘Spirou’ a la Catalunya franquista

El primer gran mitjà de normalització massiva del català no va ser ni un diari, ni una ràdio, ni una televisió: va ser En Patufet, que del 1904 al 1938 es va arribar a fer tan popular que patufet (encara que el DIEC2 no l’entri i entri tebeo ) va passar a ser sinònim de revista infantil il·lustrada. Tal com recull el DCVB, als anys 40 encara es deia d’un nen que llegia tebeos (escrits en castellà) que llegia patufets.

Però En Patufet era només un protocòmic. La seva gran estrella, Folch i Torres, tot i l’ajut inestimabledel gran Junceda, no feia còmic sinó contes i novel·les. El còmic català amb cara i ulls, amb vinyetes i bafarades, no irromp fins als 60 en un doble front. D’una banda, l’editorialJoventut comença a publicar els àlbums de Tintín en versió una mica noucentista de Joaquim Ventalló. De l’altra, la revista Cavall Fort fa una arrencada fulgurant nodrint-se de sèries de l’edat d’or del còmic francobelga. Obres mestres de la bande dessinée firmades per Culliford, Tillieux o Charlier arriben als baby boomers catalans al cap de pocs anys d’haver-se publicat al prodigiós setmanari belga Spirou.

El català de Jan i Trencapins, Gil Pupil·la i Sargantana o Llop Astut i Tapir va ser aigua de maig en aquell desert franquista. Les traduccions deJoaquim Carbó i Albert Jané naixien d’un esforç per trobar un equilibri entre la norma i la llengua viva, però tenien, a més, la frescor i l’enginy dels originals. Eren més versions que traduccions i estaven amarades de l’heroica voluntat de reconstruir un país i una cultura des de “l’amor i el respecte envers els nois i noies” que les havien de llegir.

Llegides amb perspectiva, tenen el dring del país que aspiràvem a ser i es va fonent sota el bombardeig de la globalització. Aquelles versions tenien més rigor i més coherència (tot i els inevitables excessos i errors) que bona part de les traduccions de literatura infantil que es fan ara, quan la ultracorreció i el castellanisme van de bracet amb poc amor i menys respecte pels nens que són incitats a consumir-les.