JAUME CLARET

Lampedusa com a símptoma

Zygmunt Bauman s'ha fet especialment conegut entre nosaltres per les teories sobre la modernitat líquida. Més enllà d'aquesta encertada (i explotada, per alguns) metàfora, l'obra del sociòleg polonès ens revela un pensador preocupat per les disfuncions de la nostra societat. Vidas desperdiciadas (del 2004) s'adscriu a aquesta línia, interessant-se per aquells que, considerats superflus, són tractats com a residus humans.

Durant molts segles les societats occidentals van abocar a les colònies els seus excedents poblacionals -i dels residus en general-, tot massacrant sovint les poblacions indígenes. Completada la integració, ja no hi ha espais buits per traslladar-hi els sobrants i, per tant, cal buscar noves respostes. En bona part del Primer Món, aquestes respostes van venir de la mà d'un estat social que es preocupava de la seva ciutadania, mentre fortificava les fronteres i externalitzava les responsabilitats.

Però la solució va ser només parcial, i avui l'estat del benestar està en retirada. La globalització com a fenomen i la por com a instrument ens aboquen a un escenari on els estats defensen els interessos corporatius a l'estranger, mentre exerceixen la repressió i la militarització a l'interior. Mentre la globalització difumina la frontera entre el que és legal i el que és il·legal, la por ha transformat el gueto en una cosa definitiva i permanent. Ja no només els refugiats i els emigrants són "els residus de la globalització", sinó que en trobem entre nosaltres i cada cop de forma més estesa, amenaçant les classes mitjanes. Perquè, a aquest escenari s'hi afegeix un consumisme desenfrenat, on tot esdevé conjuntural i precari: des dels grans conceptes com la bellesa i la cultura fins a l'esfera personal (feina, parella, relacions socials).

Segons Bauman, sempre ha existit el marginat, el desplaçat. Però ara la diferència és l'amplitud del fenomen i la despreocupació amb què s'assumeix. Ja no s'externalitza, ni s'apaivaga, simplement es conté. Assumit com a inevitable, només quan succeeixen fets com els viscuts a la petita illa de Lampedusa a principis d'octubre, aquestes vides desaprofitades mereixen ocupar les portades dels mitjans.