EL LLIBRE DE LA SETMANA
MARINA PORRAS

L’amor no és cosa de dos

Crítica de 'La balada del cafè trist', de Carson McCullers. L'Atra Editorial. Traducció de Yannick García. 208 pàg. / 17 €

L’amor no és cosa de dos Zoom

Carson McCullers explica amb la seva obra una idea bastant bèstia: estem molt sols al món. La millor manera d’expressar aquesta idea en el mínim espai la trobem al títol de la seva novel·la més cèlebre: El cor és un caçador solitari. La va fer famosa quan tenia només 23 anys i era el somni de tot editor amb ganes de vendre una jove i excèntrica escriptora revelació. El seu aspecte androgin hi ajudava: portava els cabells curts, vestia pantalons i camises d’home i tenia un posat bohemi molt atractiu. El seu origen del sud es delatava de seguida pel seu accent, que era molt marcat.

McCullers va néixer l’any 1917 a Columbus amb un presagi que la va marcar tota la vida: des que la duia a la panxa, la seva mare va predir que estava destinada a grans coses. Fins als 17 anys va dedicar-se al piano amb gran passió, però una febre reumàtica va decidir-la a passar-se de la música a les lletres per no deixar-les més. La jove escriptora va marxar a Nova York a estudiar i en tornar a casa va trobar-se amb qui havia de ser l’amor de la seva vida: James Reeves. Tots dos tenien aspiracions de ser grans escriptors i es van enamorar bojament. Es van mudar a Nova York quan ella va triomfar i sembla que allà tot va començar a torçar-se. Vivien el glamur de ser una parella de literats famosos, i amb això van venir les baralles, les infidelitats i un alcoholisme que es va anar incrementant amb els anys. Es van casar, es van divorciar, van reconciliar-se i l’any 1953 ell es va suïcidar. D’aquest amor ella en podria haver tret la lliçó central de la nouvelle La balada del cafè trist : l’amor és cosa de dos però és un sentiment solitari.

Un triangle dramàtic

Aquesta obra comença avisant-nos que el lloc on passa la història no és una anècdota. Som en un poblet deixat de la mà de Déu al sud dels Estats Units, on els hiverns són curts i durs i els estius implacables per culpa d’una calor terrible que no s’acaba mai. El narrador ens explicarà el més interessant que ha passat mai al poble: l’existència d’un cafè que va transformar la vida dels seus habitants, la majoria treballadors d’una fàbrica de cotó, perquè allà s’hi havia creat un ambient màgic on podien “arraconar la convicció amarga i fonda de no valer gran cosa en realitat”. La mestressa del cafè era la senyoreta Amelia però l’alegria i el renom d’aquell lloc va ser un geperut que la gent coneixia com “el cosí Lymon”, i en la història el tercer protagonista és l’exhome de la senyoreta Amelia, que va tornar al poble per fer-hi mal després d’estar a la presó. El que hi ha rere el relat d’aquest cafè és un triangle amorós que acaba en drama.

El centre de la història és la senyoreta Amelia, una dona imponent amb músculs d’home, cabells curts i la cara cremada pel sol. S’havia fet rica regentant una botiga i una destil·leria. Era una dona solitària, si exceptuem els deu dies que va estar casada amb en Marvin Marcy, a qui clavava una bufa cada vegada que ell intentava apropar-s’hi. Fins que un dia arriba al poblet un geperut que la busca perquè és el seu cosí. Els veïns estan convençuts que ella el farà fora, però aquesta estranya parella comencen a viure junts. De fet, la senyoreta Amelia s’ha enamorat del geperut i viu molt feliç. Però és quan torna Marcy, l’exhome, quan veiem, com diu McCullers, que “l’amor és una experiència compartida, però que sigui compartida no vol dir que sigui semblant per als dos implicats”. Perquè des del moment que Marcy posa els peus al cafè el geperut s’enamora perdudament d’ell.

I aquest triangle amorós acaba en desgràcia. Una desgràcia que, com passa sovint en la tradició literària del sud dels Estats Units, és irrevocable. És en aquest sentit tràgic de l’existència on es veu el lligam de McCullers amb la seva terra: “Des del primer moment en Marcy va portar amb ell la dissort [...], arrossegava una malesa desconeguda que se li aferrava gairebé com una olor”. Ell és dolent perquè el mal és innat en l’home: és així i no s’hi pot fer res. I en Marcy ha vingut per sabotejar l’enamorament de la senyoreta Amelia. Del seu amor frustrat ella n’ha après una lliçó que segurament ja sabia: “L’amant sent dins l’ànima que el seu amor és una cosa solitària, que la vàlua i la qualitat d’un amor ve determinat per l’amant i per ningú més”. Aquesta és la gran lliçó de l’obra de McCullers, que L’Altra Editorial vol recuperar completa. De moment comença amb aquest volum, on a més del relat central hi ha sis magnífics contes que també ens parlen de la solitud de l’amor. Esperem que els propers títols continuïn sent traduïts per Yannick Garcia: ha fet una feina excel·lent.