L’ESCUMA DE LES LLETRES

L’altre fet diferencial

Fa poc es van fer públics els resultats de l’enquesta d’hàbits i pràctiques culturals d’Espanya, elaborada pel ministeri d’Educació, Cultura i Esports, referida als anys 2014-2015. Un bon apartat el dedica al món del llibre. No dóna resultats gaire sorprenents. Per exemple, ens confirma que el consum del llibre en format digital segueix estant molt per sota del de paper. Només un 17,7% del total de la població espanyola admet que llegeix llibres digitals, mentre que un 59% segueix llegint en el format tradicional. Aquí es planteja el primer misteri interessant. Les dues xifren sumen 76,7%. Això vol dir que a la pregunta: “¿Vostè llegeix llibres en digital o en paper?”, un 23,3% dels enquestats han respost “Com?”, “Ni d’una manera ni de l’altra” o “De les dues maneres”. Seria interessant saber-ho. A Catalunya som els cinquens d’Espanya pel que fa als lectors en llibres de paper, però atenció, els catorzens en presència del llibre digital. Vet aquí un tret diferencial claríssim.

No ens agrada el digital

Per què els catalans estem a la cua de l’acceptació del llibre digital? ¿Som conservadors? Som sentimentals? O al contrari, som clarividents? (Cal tenir en compte que el llibre digital ha fracassat arreu del món.) Els lectors de la Comunitat de Madrid, per exemple, declaren un índex d’amor pel llibre digital que dobla el dels catalans. Ja s’ho faran. Fa més mal que Madrid, segons aquesta enquesta, sigui la comunitat espanyola més lectora, tant pel que fa a llibres de paper com a digitals. És una referència purament quantitativa, gens menyspreable, però que expressa valors de llibres llegits en brut. A l’estadística interessant, la dels llibres llegits “per càpita”, els catalans tampoc no hi som. Els que en llegeixen més de mitjana per persona són els murcians en paper i els de Cantàbria en digital. Sembla com si a Catalunya ens agradés més fabricar i vendre llibres, que no pas comprar-ne ni llegir-ne. No sé si es pot fer una independència amb gaire força, així. ¿És el que volem? Per tant, en aquest penúltim article de l’any, a part de desitjar-los tota la felicitat, permetin que, a més, fem una carta als Reis, des de la humilitat: que ens portin llibres, molts llibres, de paper o digital. ¿Que els Reis es despisten? Comprem-ne. I, sobretot, llegim-los. Feliç any nou lector!