JORDI NOPCA

Kosmopolis: l’espectacle de la literatura

Kosmopolis:L’espectacle de la literatura  Quatre protagonistes del festival Zoom

Al segle XXI, la literatura no en té prou amb el llibre -l’objecte sagrat- i necessita escampar-se com les 25.000 papallones de paper negre que aquesta setmana han infestat les parets del CCCB. Formen part de Les variacions Sebald, una exposició que s’avança al Kosmopolis 15: el festival s’aproximarà del 18 al 22 de març per vies diverses als canvis en el sector editorial, explorarà alguns dels nous reptes del periodisme i visitarà els laboratoris de l’escriptura d’alguns autors.

“Som en un temps en què les diferents crisis i les noves tecnologies estan alterant la manera de crear, produir i distribuir coneixement”, diu Juan Insua, director del festival. La recerca de Kosmopolis “s’estén al paisatge audiovisual, al poder de la paraula oral, a la narració transmèdia i a una contínua revisió i reinvenció del cànon”.

Diàlegs K

De la Barcelona de Marsé a la dona de fer feines de Giordano

Josep Maria Cuenca ha aconseguit la proesa d’accedir al laconisme de Juan Marsé i treure’n una biografia de 700 pàgines. Juntament amb Jorge Herralde, editor d’Anagrama, Marsé i Cuenca inauguraran Kosmopolis el dimecres 18 a les 18 h. En l’apartat de Diàlegs K, destaca la presència de Taiye Selasi (18 de març, 19 h) i els binomis Paolo Giordano - Llucia Ramis (19 de març, 19.30 h) i Robert Coover - Màrius Serra (20 de març, 19.30 h). Giordano ha escrit una novel·la en què la dona de fer feines del protagonista ha de plegar per culpa d’una malaltia greu. Coover, un dels referents de la literatura experimental nord-americana, acaba de publicar The brunist day of wrath (mil pàgines atapeïdíssimes). Mentrestant, Galaxia Gutenberg en va publicant alguns dels títols més emblemàtics, com Ciudad fantasma.

Periodisme i literatura

Com es relacionen? Quina de les dues disciplines té més futur?

Un altre dels pesos pesants del Kosmopolis 15 és William T. Vollmann, autor d’una extensa obra que passa per la ficció i la no-ficció. Ha dedicat una trilogia a la prostitució, ha escrit sobre la pobresa, l’Afganistan i el sud-est californià ( Imperial té gairebé 1.500 pàgines). Vollmann conversarà amb Juan Francisco Ferré sobre “literatura al límit” (19 de març, 20.30 h). També l’escriptor i periodista Martín Caparrós parlarà amb Jon Lee Anderson, que ha dedicat llibres a estudiar l’última guerra iraquiana i Che Guevara i s’ha mogut últimament per la República Centreafricana (21 de març, 19.30 h).

Carles Capdevila, director de l’ARA, està convençut de la bona salut del periodisme. “Abandonem discursos catastrofistes i dediquem-nos a fer periodisme amb l’esperit de tota la vida però adaptats als canals actuals i a una cultura horitzontal i participativa”, reclama. Aquest serà un dels eixos de la seva conferència (21 de març, 17 h).

El món absurd d’Alícia

Alberto Manguel reivindica el clàssic de Lewis Carroll

Kosmopolis 15 no passarà per alt una efemèride significativa en la història de la literatura: el 150è aniversari de la publicació d’ Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll. L’assagista Alberto Manguel hi dedicarà una conferència. Assegura que “en un món de bojos, Alícia és la veu de la raó” (20 de març, 18.30 h). Mina Holland, autora d’ El atlas comestible i editora de Cook, el suplement gastronòmic de The Guardian, parlarà també sobre la relació entre menjar i literatura, arrencant amb la importància de l’aliment al clàssic de Carroll (21 de març, 18.30 h).

L’herència de Sebald

Què en queda, del llegat literari de l’escriptor alemany?

A més de l’exposició que es podrà veure fins al 26 de juliol, W.G. Sebald serà homenatjat en diverses sessions i se n’analitzarà, sobretot, el llegat literari. Carles Torner dialogarà amb David Grossman sobre els paral·lelismes temàtics -memòria, migració, viatge, Holocaust- entre l’autor israelià i Sebald (20 de març, 20.30 h). Cristina Rivera Garza i Camille de Toledo resseguiran com han anat evolucionant les línies de pensament esbossades per l’autor alemany (21 de març, 18 h).

Editar i vendre llibres

Conservar la independència en temps difícils

El boom recent de l’edició independent serà analitzat per quatre dels seus artífexs: Laura Baena, d’Edicions de 1984; Daniel Osca, de Sajalín; Laura Huerga, de Raig Verd, i Gabriel Bravo, de Morsa (19 de març, 18.30 h). També alguns dels nous llibreters parlaran de les seves estratègies de supervivència en un context de tímida recuperació de la recessió dels últims anys. Seran Abel Cutillas, de La Calders; Alejo Cuervo, de Gigamesh; Nicolás Weber, de Re-Read, i Fe Fernández Villaret, de L’Espolsada Llibres (21 de març, 18.30 h).

Quatre protagonistes del festival

Martín Caparrós, el periodista que no s’amaga

Acaba de publicar el monumental assaig El hambre a Anagrama, dedicat a estudiar els “900 milions de persones que actualment encara passen gana”. L’escriptor i periodista argentí explica els dos principals canvis que els seus llibres de reportatges han viscut des que va publicar Larga distancia el 1992. “D’una banda, ara escric d’una manera molt menys retòrica -explica-. De l’altra, a partir de Contra el cambio (2010) ja no deixo en segon pla el que penso. Intento analitzar amb dades el que estudio, però al mateix temps tinc idees molt definides respecte als objectes d’estudi, que passen per les migracions, els viatges i el canvi climàtic”. Explorés el tema que explorés trobava persones que passaven gana, i el 2011 va decidir convertir-ho en matèria del seu pròxim llibre. En parlarà amb Jon Lee Anderson, de qui valora “l’extraordinari rigor” (21 de març, 19.30 h). Abans de venir a Barcelona, els dos periodistes passaran junts uns dies a Colòmbia, reunits a la Fundación de Nuevo Periodismo Iberoamericano, de la qual formen part.

Llucia Ramis s’endinsa en una família ‘moderna’

Encara que Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes (Columna / Asteroide) és el seu tercer llibre, fins ara Llucia Ramis mai no havia participat en el Kosmopolis. Parlarà amb Paolo Giordano de la novel·la Negre i plata (Edicions 62 / Salamandra): “Explica la història d’una parella que acaba de tenir un fill i la relació amb la dona de fer feines, que acaba de deixar-ho perquè li han detectat un càncer -diu-. És un llibre molt senzill, breu però guapo. Tendre, sense ser cursi”. Ramis troba que la manera de Giordano d’aproximar-se a la família és molt diferent de la seva a Tot allò que una tarda... “Hi ha un aspecte que m’ha intrigat molt del llibre i que l’hi comentaré, i és el de la intimitat. Fins a quin punt l’hem de respectar o exposar? -es pregunta, fent referència a la proximitat entre autor i personatge-. Hi ha un altre punt que Negre i plata reflecteix, i és com les famílies modernes tendeixen a seguir patrons clàssics, com ara contractar algú perquè cuidi el teu fill -resumeix-. Ara per ara, és molt difícil conciliar la vida laboral i la familiar”.

Jordi Puntí parla de la importància de la traducció

L’Institut Ramon Llull forma part del projecte Schwob, que vol contribuir a donar a conèixer clàssics desconeguts del segle XX de les lletres europees. Jordi Puntí, que forma part del jurat de la Finnegan’s List -inclosa a Schwob-, defensarà un dels tres llibres catalans que ha triat com a jurat i que haurien de ser més traduïts. “Parlaré de Míster Evasió, de Blai Bonet -explica des de Nova York, pocs dies abans d’arribar a Barcelona-. Miraré d’explicar als altres assistents, sobretot als editors i periodistes estrangers, quines són les virtuts d’aquesta novel·la, emmarcant-la en el context en què es va escriure i en l’evolució de l’obra de Blai Bonet, provaré d’explicar quins elements la fan especialment atractiva ara mateix, sobretot a partir d’aspectes com la temàtica i les opcions lingüístiques”. Puntí, que també ha escollit L’estrella d’en Perris, de J.V. Foix, i Les amnèsies de Déu, de Joan Daniel Bezsonoff, compartirà taula amb Huda Barakat i Alida Bremer: elles dues defensaran Ibn Hazm i Miroslav Krleža a la sessió Traduir Europa (21 de març, 20.30 h).

El laboratori creatiu de Maria Rodés

Coincidint amb la publicació del seu primer llibre, Duermevela (Alpha Decay), la cantautora Maria Rodés participarà en una de les sessions de L’estómac dels escriptors, que s’aproximarà als aliments reals i culturals que inspiren els seus participants. Rodés no canvia gaire de dieta quan compon i escriu. “Prenc més cafè”, admet. Sempre porta un llibre amb els últims poemes de Fernando Pessoa. Rodés, que actualment estudia psicologia i viu entre Barcelona i Berlín, reconeix la influència del món oníric en la seva creativitat. De fet, Duermevela és un recull dels somnis que ha anat anotant durant els últims anys, dividit en temes com les relacions de parella, el pànic escènic -“Vaig tenir molts problemes per superar-lo”, explica-, l’envelliment i la maternitat. Compartirà escenari amb un altre cantautor, Nico Roig (21 de març, 21.30 h). Tots dos acompanyaran les reflexions sobre la seva aproximació a la música i la literatura tocant algunes de les cançons que més s’estimen.