EL SECRET DE...

Juanjo Sáez

Juanjo Sáez és il·lustrador, i també és un savi. Llegeixin el seu darrer llibre, Crisi (d'ansietat) (Reservoir Books), i comprovaran la qualitat dels seus aforismes. Exemples: Sáez al llit medita sobre l'existència: "Per culpa de les creences, les convencions i les pors, no podem ser el nostre veritable jo". El meu favorit és un taüt del qual surt una veu: "Penso que per fi ja no penso". Crisi (d'ansietat) no és un llibre alegre: és una reflexió sobre el nostre costat fosc i el benestar que estem perdent. La majoria de vinyetes del llibre han estat publicades a l'ARA. Com va anar a parar Sáez a aquest diari? Tot va començar amb un banquer, un col·lectiu que rep de valent en la seva obra. Aquest banquer és un bon amic meu, executiu d'un banc d'inversió a Suïssa. Fa tres anys, sota les ordres d'Ignasi Aragay, jo havia de formar l'equip d'il·lustradors de l'ARA. Un dia, prenent una cervesa amb el meu amic banquer, em va comentar si coneixia Juanjo Sáez. Jo acabava de tornar a Barcelona, vuit anys després de viure a l'estranger, i no sabia de qui em parlava. "Sí, home, el d' Arròs covat ". I, gràcies al banquer, vaig descobrir el seu treball i vaig proposar el seu nom. El més curiós és que una de les primeres coses que em va explicar és que l'havien fet fora de quasi tots els diaris on havia col·laborat. Tres anys després, continua a l'ARA. Pregunto a Sáez per què dibuixa els rics i banquers amb cara de fava de tortell de Reis. "El primer cop que la vaig fer, em va sortir així, sense fer proves ni res. I així es va quedar". Crisi relata amb cruesa episodis tristos de la seva vida familiar. Acompanya el llibre una imatge del seu pare, de jove, posant davant d'un canó, una de les armes que van estar exposades fins al 2008 al pati d'armes del castell de Montjuïc. Sáez carrega contra el capitalisme sense límits, el mateix que, segons ell, va precipitar la mort del seu pare. Els seus pares són morts; no té avis, ni germans. L'únic familiar que té és el peculiar oncle que apareix en el llibre. I els amics, que també apareixen en l'obra. Ells compensen les absències, i el símbol d'aquesta nova família és el nom del seu estudi, Familiares de Juanjo Sáez.