Josep Pedrals és un poeta hiperactiu. Tard o d'hora us el trobareu, amb el grup de música Els Nens Eutròfics, declamant en un poble, en un mitjà de comunicació o fins i tot en un concert sobiranista. Ha guanyat el premi Lletra d'Or amb El romanço d'Anna Tirant (LaBreu). Pel que explica, el llibre no té gaires secrets, amb l'excepció dels diàlegs entre Pedrals i un interlocutor fictici, Quim Porta, en els quals l'autor ha volgut exposar els dubtes que a vegades els amics comenten sobre el seu estil: "Hi ha persones que em suggereixen que el que escric té molta tècnica però que al cap i a la fi són mamonades sense emoció".
Pedrals té un divertit poema eròtic, La lectora , que obre el llibre El furgatori , en el qual empra una bella metàfora d'una dona que es masturba lubricant-se els dits amb la tinta de les pàgines d'un llibre que ha humitejat: "Després amb l'alè mullia / i amb els dits fregava els mots / per dur-se la poesia / com a tinta d'ambrosia / a altres llavis més remots". En una presentació, una senyora d'uns 50 anys, elegant, se li va acostar i en un apart li va confessar que ho havia fet, que s'havia masturbat amb els dits mullats amb tinta d'un llibre. No va saber què respondre, sorprès per la intimitat que una desconeguda compartia amb ell.
Pedrals diu que és més difícil un espectacle poètic davant 10 o 20 persones que no al Camp Nou. L'autor va recitar un poema durant el Concert per la Llibertat. Creu que potser va ser l'artista que més temps va ser damunt l'escenari, quinze minuts. La raó? Es van saltar el seu torn i va haver d'esperar que l'acompanyés el seu amic Màrius Serra. Pedrals va recitar excel·lentment, sense errors de cap mena malgrat que al davant tenia 80.000 persones. "És que no els veus, el públic és molt lluny. En canvi, en un recital normal, pots distingir les cares dels assistents, dels coneguts". Pedrals m'assegura que ho va passar pitjor en una lectura en un casal de Badia del Vallès davant d'un grup d'adolescents. Al final la cosa va acabar bé, els joves van pujar a l'escenari per llegir poemes, però Pedrals no hi ha tornat, i insisteix que allò del Camp Nou va ser més fàcil.
