JOAQUIM ARMENGOL

Joan Brossa, noves constel·lacions

Joan Brossa,  Noves constel·lacions / LLUÍS GENÉ / EFE Zoom

Recordo que a principis d'estiu, durant la cerimònia de lliurament dels premis FAD d'arts parateatrals, el poeta Josep Pedrals i el crític Joaquim Noguero van llegir uns textos magnífics i molt divertits que van fer les delícies del públic. Eren proses de Joan Brossa, petites narracions, jocs de geni enjogassat que feien venir moltes ganes de llegir-lo. Textos introbables aleshores, però no pas avui, perquè RBA acaba de publicar el formidable i excepcional llibre Prosa completa i textos esparsos.

Diuen que Brossa no sabia fer-se un ou ferrat ni tenia cap idea del valor del diner, i menys encara de comptar-lo. No en duia mai, de diners; tampoc no hauria sabut què fer-ne. En canvi, l'he vist infinitat de vegades etiquetat com a versificador genial, dramaturg, artista plàstic, com el poeta avantguardista (ell no s'hi considerava) català més important de la segona meitat del segle XX, etc. Qui pot negar-ho? Però m'adono que aquesta no deixa de ser una veritat parcial, perquè després de llegir Prosa completa i textos esparsos no hi ha més relligadura que fer una nova valoració del conjunt que inclogui, en especial, la prosa sencera, perquè aquest volum és ple de material desconegut que no s'havia vist mai imprès, i el seu desassossec en distorsiona forçosament el conjunt. El llibre no hauria estat possible sense la tasca superba de Glòria Bordons, curadora de l'edició: és ella qui ha fet possible la lectura de la narrativa sencera de Joan Brossa recuperant escrupolosament les versions originals autèntiques i reordenant-ne l'obra, seguint la lògica d'un sentit cronològic natural, cosa que permet al bon lector empaitar la biografia artística de Brossa, i l'evolució cap a noves formes i interessos. L'estudi introductori de Bordons, Un gènere imprescindible, resulta tan esplèndid i preclar que facilita molt embrossar-se en l'aventura de redescobrir l'autor.

Dividit en quatre grans blocs -que comprenen del 1944 al 1997-, podem estalonar el recorregut d'un Brossa que fulgura amb el surrealisme i l'experimentació (època Dau al Set), fins a l'acció artística subjugada pel compromís social ( Em va fer Joan Brossa ). Sota el capell sempre hi té la línia enjogassada de l'habilitat poètica i l'esperit calidoscòpic irrefrenable, que acaba manejant una fantasiosa quantitat de subgèneres. La sensació és que Brossa és un gran juganer, amb un enorme domini del llenguatge, cosa que pot distreure'ns del seu fons palpitant. Els seus trucs de mans literaris fan pensar en un inspirat Fregoli que es transfigura sovint, per mostrar la llengua com una cosa viva, la potencialitat de la qual se sosté per una incessant capacitat de captació, de transgressió i canvi continuats. Ara bé, la pregunta essencial és saber què hi ha dessota l'expandiment: en Brossa, pel que em sembla, res hi ha d'innocent.

Llegint aquests textos podem entendre les dues grans premisses que van conformar l'esperit artístic brossià: escriure en català i fer-ho en un llenguatge propi del seu temps, però sempre amb una voluntat d'investigar i d'anar adaptant-se als temps actuals. És impressionant comprovar aquest tipus d'honestedat tan poc corrent. Sorprèn també la capacitat per treure profit dels fragments més elementals de la realitat quotidiana, en el sentit de proporcionar sovint una veritable reflexió sota aquesta narrativitat falsament fingida.

El que trobareu al llarg d'aquest volum formidable és una autèntica biografia artística i social. Brossa es desplega en multitud de plans diferents: cinema, religió, educació, política, màgia, mim, teatre, poesia, gèneres parateatrals, entrevistes, articles, pròlegs, acudits, presentacions de llibres, homenatges a mestres com Miró, Wagner i Mestres Quadreny, i un munt de relacions vitals com són les viscudes amb Cuixart, Pons i Tàpies, entre d'altres. Ben mirat, l'obra de Brossa és aclaparadora, i molt em temo que encara està per descobrir, concretar i fixar-la veritablement. Caldria també reordenar i tornar a publicar el seu teatre. Entretant, però, hi ha aquesta extensa possibilitat: prosa completa i textos esparsos.