EL SECRET DE ...

Javier Pérez Andújar

AJavier Pérez Andújar el vaig conèixer al febrer al Saló de Cent. Li concedien el Premi Ciutat de Barcelona de mitjans de comunicació per les seves cròniques. El petit cronista volia conèixer el gran cronista, però no sabia què preguntar-li. Ell tampoc em feia gaire cas: havia perdut la jaqueta i la buscava pels passadissos. Pérez Andújar sembla tímid. Quan llegeix en veu alta ho fa amb una entonació cantaire que es perd en el diàleg normal (llavors sembla un savi despistat). Ara ha presentat novel·la i vodevil, Catalanes todos i La dimisión, a La Central de Mallorca. Des de Saviano que no hi veien tanta gent. Té un públic fidel que sembla llegir-li la ment. Saben quan buscarà la provocació intel·ligent o llançarà un missatge reivindicatiu. Ell és un orgullós fill d’immigrants de Sant Adrià: escriu que viure als bloques era preciós, però quan ho explica, diu que allò era misèria.

Catalanes todos havia de ser un article sobre les 15 visites de Franco a Catalunya per publicar al fanzine Flandis Mandis, mitjà gamberro que van crear ell i el seu amic Fernando Muñiz. Quan va descobrir que l’article ocupava un fanzine i mig, va decidir que s’havia de convertir en llibre. La primera versió va aparèixer el 2002 a Ediciones de la Tempestad. El títol sembla inevitable: eren les paraules amb les quals Franco començava els discursos de visita.

La idea de la novel·la té un origen ben romàntic: un dia, al mercat dels Encants, va descobrir una col·lecció d’exemplars antics de l’ Hola de les dècades dels 50 i 60. El va impactar com tota aquella gent que hi sortia s’ho podia passar tan bé en plena dictadura. En aquelles revistes s’inspira per fer una ficció que va del Reial Club de Polo al Liceu o a la llotja del Barça. El 2002 Pérez Andújar deia que un llibre així només el podia escriure un xarnego sense una posició privilegiada. Des d’aleshores ha plogut molt i l’autor ha sortit a televisió, escriu a El País, rep premis institucionals i és un autor de culte. Però a La Central va dir que no s’imaginava com havia de ser un soci del Polo. Això ho solucionem ràpidament: el convido quan vulgui a fer-hi unes croquetes.