Novetat editorial
JORDI NOPCA
Barcelona

Jaume Cabré presenta nou llibre, 'Les incerteses'

El volum, publicat per Proa, inclou deu assajos breus sobre els interrogants creatius de l'autor de 'Jo confesso', algunes vivències culturals i els mecanismes de la inspiració

Jaume Cabré Zoom

“La novel·la per a mi, i per extensió la literatura, no és la representació ni la imitació de la realitat, sinó la creació en el text, amb els mitjans propis d'aquest art, d'una realitat nova que pot trasbalsar i remoure el lector. La batalla es guanya si el text es fa imprescindible per al lector; si al lector li fa l'efecte que aquell text se li adreça personalment, com si hagués estat escrit pensant en ell”. Aquesta és una de les reflexions que Jaume Cabré (Barcelona, 1947) fa al seu nou llibre, 'Les incerteses' (Proa), on aplega deu assajos breus sobre creativitat: s'ocupa, entre d'altres temes, de la impossibilitat d'acabar un text, del fet de convertir cada novel·la en una extensió de la pròpia vida de l'autor, de la "profunditat i intimitat" de "crear un nou món i inventar-ne les lleis de funcionament" i de la reescriptura, "recordant però buscant una nova manera de dir-ho, entrant per una altra porta, tal volta per la finestra, començant amb un peu de diàleg o adoptant un punt de vista impensable".

Havent entregat a l'editor 'Jo confesso', que es va publicar al setembre del 2011, abans d'acabar cap nova ficció, Jaume Cabré ha tornat a reflexionar sobre el fet d'escriure, tal com havia fet en llibres com 'El sentit de la ficció' (1999) i 'La matèria de l'esperit' (2005). "He quedat tan esgotat inventant que ara vull carregar piles i reflexionar. Sobre què reflexiono? Literatura, art i creació -ha explicat-. Quan era jove una vegada vaig dir: 'Desconfieu dels novel·listes que no llegeixen poesia'. Després ho he anat pensant una mica, i ho he repetit. La poesia és la base de la literatura, per a mi. Si algú, d'entrada, diu que no 'toca la poesia', com aquell que diu en una botiga 'samarretes no en toquem', s'equivoca, perquè la poesia és la necessitat de la paraula nua, que és molt difícil".

Viure en la novel·la que escrius
Al llibre, Cabré explica com concep la novel·la, gènere en el qual ha tingut una gran repercussió, especialment amb 'Les veus del Pamano' i 'Jo confesso': "La novel·la per a mi, i per extensió la literatura, no és la representació ni la imitació de la realitat, sinó la creació en el text, amb els mitjans propis d'aquest art, d'una realitat nova que pot trasbalsar i remoure el lector. La batalla es guanya si el text es fa imprescindible per al lector; si al lector li fa l'efecte que aquell text se li adreça personalment, com si hagués estat escrit pensant en ell". També s'endinsa en el seu mètode de treball, que en el cas de 'Jo confesso' l'ha obligat a conviure vuit anys amb un text que acabaria tenint gairebé 1.000 pàgines: "M'imagino que seria incapaç de fer allò que fan molts col·legues de tancar-se uns quants mesos per redactar la novel·la que tenen al cap o en esquemes ben treballats; mesos de feina que deuen ser intensíssims i plens de gratificacions. Jo m'estimo més endur-me la novel·la, esfilagarsada i sense forma, al tren, al metro, a comprar, o pensar-hi quan faig dissabte, o quan vaig pel carrer o, ai las!, en alguna conferència molt ensopida".

Durant la roda de premsa, Cabré ha admès que cada vegada li costa més escriure. "Com més llibres faig, més em costa, potser perquè primer vaig fer un cim de 2000 metres, i després vaig voler fer-ne un de 3000 i un de 4000... De 3000 no n'he fet cap, em sembla. Hi ha un moment que tens molta ambició, i aquesta ambició suposa que l'artefacte que estàs creant et distorsiona i et desorienta. En el cas de 'Jo confesso' -bessonada de quatre- hi havia molts moments que no sabia com continuar i em replantejava moltes decisions". De moment, Cabré treballa en una possible propera novel·la. "És un cim de 250 metres, de moment", ha dit.