PERE ANTONI PONS

Irlanda per sempre (o no!)

Durant la dècada dels 80, el periodista francès Sorj Chalandon va cobrir el conflicte d’Irlanda del Nord per al diari francès Libération. La seva tasca periodística el va portar a tractar regularment i a lligar una bona amistat amb representants destacats del republicanisme catòlic. Per exemple, amb Denis Donaldson, que des dels 60 havia estat membre de l’IRA Provisional i que, a principis dels 80, després de diverses estades a la presó que el van deixar amortitzat per a la lluita armada, va passar a ser una de les cares visibles del Sinn Féin, el braç polític de l’IRA. La qüestió és que l’any 2005 va descobrir-se que Donaldson havia estat durant els darrers 20 anys un informador per als serveis secrets britànics i la policia nord-irlandesa. Com a càstig per la seva traïció, Donaldson va ser repudiat pels seus antics companys de lluita i també per la comunitat catòlica en ple. Va refugiar-se en una vella caseta enmig del camp, on va ser assassinat per l’IRA Autèntic l’abril del 2006.

Amb Retorn a Killybegs, apareguda originàriament el 2011 i ben traduïda ara al català per Josep Alemany, Sorj Chalandon pretén entendre i explicar la personalitat i la complicada trajectòria del seu amic. En aquest sentit, la implicació emocional de l’autor en la història és subtil, però total. I queda molt clara des de la dedicatòria, esplèndida, que obre el volum: “A tots els qui han estimat un traïdor”.

No ens trobem, en tot cas, davant d’una biografia novel·lada. Potser per respecte a la memòria de l’amic difunt, de qui prefereix no treure a la llum els detalls concrets de la seva manera de ser i de fer, o potser perquè narrativament li sortia més a compte de no limitar-se al motlle vital de Donaldson, Chalandon s’inventa un protagonista, Tyrone Meehan. La invenció d’aquest trassumpte fictici, que presenta molts paral·lelismes amb Donaldson però també importants diferències (per exemple l’edat), permet a Chalandon convertir Retorn a Killybegs en un homenatge i, alhora, en una exploració complexa i impactant del comportament d’un home -lleialtats sentimentals, conviccions ètiques, compromisos ideològics- que viu immers en un context social i polític d’una duresa extrema, marcat per la injustícia, la pobresa, la violència i el sectarisme.

Una novel·la tràgica i trepidant

Profund coneixedor del turbulentíssim conflicte de l’Ulster, Chalandon també fa servir la novel·la per oferir una panoràmica completa -i enormement instructiva- sobre el tema. Segurament és per aquesta voluntat informativa que avança un quart de segle el naixement del protagonista: si el Donaldson real va néixer el 1950, el Donaldson fictici -Tyrone Meehan- és del 1925. Així és com el lector veu desplegar-se davant seu tots i cadascun dels episodis significatius en la història de l’independentisme nord-irlandès: des del desemparament dels anys 30, 40 i 50 fins als acords de pau de la dècada dels 90 i la següent, passant pel desconcert i el rearmament dels 60 i la virulència atroç dels 70 i 80 -època coneguda com The Troubles (els problemes)-, quan sobretot Belfast i Derry eren l’escenari d’una guerra civil cruenta i amb diversos fronts oberts: els atemptats d’independentistes i d’unionistes, les vagues de fam a les presons, l’estratègia política... El resultat és una novel·la tràgica i trepidant, escrita en una prosa àgil, compacta, que serveix per entendre que, en segons quines circumstàncies, es pot ser un traïdor a la causa i, alhora, continuar sent-hi fidel. Una lectura apassionant per a tots els lectors interessats en el conflicte de l’Ulster.