Durant la dècada dels 80, el periodista francès Sorj Chalandon va cobrir el conflicte d’Irlanda del Nord per al diari francès Libération. La seva tasca periodística el va portar a tractar regularment i a lligar una bona amistat amb representants destacats del republicanisme catòlic. Per exemple, amb Denis Donaldson, que des dels 60 havia estat membre de l’IRA Provisional i que, a principis dels 80, després de diverses estades a la presó que el van deixar amortitzat per a la lluita armada, va passar a ser una de les cares visibles del Sinn Féin, el braç polític de l’IRA. La qüestió és que l’any 2005 va descobrir-se que Donaldson havia estat durant els darrers 20 anys un informador per als serveis secrets britànics i la policia nord-irlandesa. Com a càstig per la seva traïció, Donaldson va ser repudiat pels seus antics companys de lluita i també per la comunitat catòlica en ple. Va refugiar-se en una vella caseta enmig del camp, on va ser assassinat per l’IRA Autèntic l’abril del 2006.
Amb Retorn a Killybegs, apareguda originàriament el 2011 i ben traduïda ara al català per Josep Alemany, Sorj Chalandon pretén entendre i explicar la personalitat i la complicada trajectòria del seu amic. En aquest sentit, la implicació emocional de l’autor en la història és subtil, però total. I queda molt clara des de la dedicatòria, esplèndida, que obre el volum: “A tots els qui han estimat un traïdor”.
No ens trobem, en tot cas, davant d’una biografia novel·lada. Potser per respecte a la memòria de l’amic difunt, de qui prefereix no treure a la llum els detalls concrets de la seva manera de ser i de fer, o potser perquè narrativament li sortia més a compte de no limitar-se al motlle vital de Donaldson, Chalandon s’inventa un protagonista, Tyrone Meehan. La invenció d’aquest trassumpte fictici, que presenta molts paral·lelismes amb Donaldson però també importants diferències (per exemple l’edat), permet a Chalandon convertir Retorn a Killybegs en un homenatge i, alhora, en una exploració complexa i impactant del comportament d’un home -lleialtats sentimentals, conviccions ètiques, compromisos ideològics- que viu immers en un context social i polític d’una duresa extrema, marcat per la injustícia, la pobresa, la violència i el sectarisme.
Una novel·la tràgica i trepidant
Profund coneixedor del turbulentíssim conflicte de l’Ulster, Chalandon també fa servir la novel·la per oferir una panoràmica completa -i enormement instructiva- sobre el tema. Segurament és per aquesta voluntat informativa que avança un quart de segle el naixement del protagonista: si el Donaldson real va néixer el 1950, el Donaldson fictici -Tyrone Meehan- és del 1925. Així és com el lector veu desplegar-se davant seu tots i cadascun dels episodis significatius en la història de l’independentisme nord-irlandès: des del desemparament dels anys 30, 40 i 50 fins als acords de pau de la dècada dels 90 i la següent, passant pel desconcert i el rearmament dels 60 i la virulència atroç dels 70 i 80 -època coneguda com The Troubles (els problemes)-, quan sobretot Belfast i Derry eren l’escenari d’una guerra civil cruenta i amb diversos fronts oberts: els atemptats d’independentistes i d’unionistes, les vagues de fam a les presons, l’estratègia política... El resultat és una novel·la tràgica i trepidant, escrita en una prosa àgil, compacta, que serveix per entendre que, en segons quines circumstàncies, es pot ser un traïdor a la causa i, alhora, continuar sent-hi fidel. Una lectura apassionant per a tots els lectors interessats en el conflicte de l’Ulster.
