PERE ANTONI PONS

Interessos científics i amors fraternals

Crítica d''Estem ben trastocats', de Karen Joy Fowler. RBA-La Magrana. Traducció d'Anna Turró. 368 pàg. / 18 €

Interessos científics i amors fraternals Zoom

Com que la Rosemary Cooke, la protagonista i narradora d’ Estem ben trastocats, quan era petita era molt extravertida i parlava pels descosits, els pares van donar-li un consell: quan hagués d’explicar una història, el que havia de fer era saltar-se el començament i començar sempre pel mig. És el consell que segueix, ara que té prop de quaranta anys, per contar-nos la història de la seva vida, condicionada per la dedicació del seu pare a la ciència.

La particularitat (o la paradoxa) és que, d’adulta, la Rosemary ja no és xerraire i oberta, sinó que tendeix a recloure’s en ella mateixa i a callar per amagar-se davant els altres. Si opta per narrar la novel·la saltant-se el començament, per tant, no ho fa com una mostra de cortesia, sinó com una estratègia per ocultar diverses informacions crucials -sobretot una- al lector. La sensació d’estranyesa que aquesta dosificació interessada d’informació genera és molt potent, i només per experimentar-la ja val la pena llegir aquesta novel·la inquietant, entranyable i commovedora de Karen Joy Fowler, guardonada amb el premi PEN/ Faulkner 2014.

Durant les primeres cent pàgines, la Rosemary ens assabenta que la seva vida va quedar marcada per la desaparició de la seva germana, la singular Fern, i del seu germà Lowell. No ens n’explica els detalls, que arribaran, amb comptagotes, després; només ens diu que les seves absències van abocar la família a un abisme de problemes -desunió, alcoholisme, fracassos professionals...-, dels quals ella no ha pogut escapar-se. Tot i el dramatisme gairebé ominós d’una situació amb “membres de la família desapareguts”, ella ho narra tot amb un to preocupat i autopunitiu però, alhora, fresc i àcidament jovial, amb pinzellades d’una comicitat entre amarga i salvatge. La manera, gens gratuïta, com la protagonista narradora desconcerta el lector durant aquestes primeres cent pàgines és magistral. I li permet, entre altres coses, presentar tota una sèrie de sentits escàpols i de sentiments complexos que s’exposaran i s’exploraran al llarg de les més de dues-centes pàgines restants.

Estem ben trastocats és una novel·la dramàtica, humorística i científica, molt ben conjuntada, que parla sobre el conflicte entre els interessos de la ciència i els afectes que configuren, en l’aspecte més bàsic, la nostra humanitat. També parla sobre les peces, impossibles de fer encaixar en cap trencaclosques coherent, amb què muntem la nostra identitat. El final, una apoteosi peculiaríssima d’amor fraternal, et trenca el cor.