PERE ANTONI PONS

Impressions d’un futur músic ‘pistonut’

Impressions d’un futur músic ‘pistonut’ Zoom

Impressions incoherents de la meva vida frívola a Barcelona (Total, res!) és el dietari personal que el violinista i compositor Eduard Toldrà i Soler va escriure entre el dia 4 de juliol del 1909 i el dia 31 de desembre del 1911. Toldrà, que va néixer a Vilanova i la Geltrú l’any 1895, només tenia entre catorze i setze anys quan va confegir, gairebé sempre a rajaploma, aquesta munió de pàgines atrafegades, facecioses, honestes i d’un interès viu però desigual.

El dietari, que va ser rescatat d’entre els programes i els papers antics del músic després de la seva mort, està escrit amb l’espontaneïtat i amb la naturalitat descurada de qui pensa que mai no serà llegit. No té, per tant, cap pretensió artística o literària. Això té dues conseqüències molt beneficioses per al lector. La primera és que Toldrà mai no s’emborratxa de retòrica ni cau en la pedanteria. La segona és que cada passatge supura sinceritat i, per tant, el dietari permet conèixer al detall un període crucial en la formació d’una figura clau de la música catalana, un dels màxims exponents del Noucentisme musical, fundador del quartet de corda Renaixement i director entre el 1944 i fins a la seva mort (el 1962) de l’Orquestra Municipal de Barcelona.

Que Toldrà no escrivís amb intencions literàries ni amb voluntat de ser llegit ni amb ànsies de perdurabilitat no significa, en tot cas, que no es prengués seriosament el seu dietari. I tant que se l’hi prenia, entre altres raons perquè el concebia com una forja per al seu caràcter. D’aquí que, sovint, es retregui no escriure cada dia i s’acusi de ser apàtic, indolent i inconstant, que llanci algunes invectives contra “els homes adotzenats” i que analitzi minuciosament la qualitat de les seves actuacions, per exemple les que feia amb el seu pare al Modern. Així s’expressa Toldrà el 19 de setembre del 1910. “Esperem, esperem pacíficament, el dia… ¿Com ho diria jo?... El dia que puga cloure aquest tomo d’ Impressions per començar-ne un altre amb un nou títol, més gran, més ferm, que estigui més elevat. I aleshores, serem!”

Heterogeni i abrandat

De frivolitat i incoherència, per tant, aquestes “impressions” en tenen més aviat poca, tal com bé assenyalen en la interessant introducció els curadors del volum, Mercè Comas i Francesc Cortès. No cal ser un expert musical per adonar-se que, més enllà del seu encert, les reflexions sobre Strauss, Chopin, Bach, Wagner, Schubert i Mozart, entre d’altres, responen a un criteri consistent, són ponderadament apassionades i es basen en uns coneixements sòlids. En aquest sentit, és significatiu el contrast entre, d’una banda, el rigor, la claredat d’idees i la professionalitat dels passatges sobre música, i, de l’altra, el sentimentalisme, la innocència i la ingenuïtat exaltada dels passatges sobre l’amor o els desficis més íntims. Si l’adolescència és l’edat en què tenim un peu en la infantesa i l’altre en l’edat adulta, queda clar que, com tots els talents artístics importants, Toldrà va madurar primer com a músic que com a home.

D’entre les diverses curiositats del volum, destaquen l’abrandat catalanisme de Toldrà -“Avui fa 196 anys que a Catalunya vam perdre la independència. RIP”, escriu l’11 de setembre del 1910-, l’heterogeneïtat de les seves lectures - Hamlet, el Papitu, Valle-Inclán-, la quotidianitat d’un músic a la Barcelona de principis del segle passat i l’ús d’un llenguatge amb adjectius tan esplèndids com “pistonut” o “piramidal”. No és una lectura per a tots els lectors, però els interessats en el personatge no poden deixar-la passar.