En els últims anys els correctors som testimonis d’un progressiu ús de la paraula migrant en detriment d’ mmigrant (i emigrant). I la raó sembla clara: s’intenta substituir un terme connotat negativament per un de més neutre. Neutre, si més no, durant un temps, perquè si la valoració social del concepte no varia s’hi aniran adherint connotacions indesitjades i algun dia caldrà tornar-lo a canviar.

Hi ha gent que, de bona fe, creu que fer aquests canvis lèxics millora el món, però els lingüistes i escriptors hi patim. Ho explicava molt bé Javier Marías en un article després que un lector, molt ofès, l’instés a retirar discapacitat del seu vocabulari i a fer servir persona funcionalment diversa.

I deia Marías: “A un escriptor no se li pot demanar que renunciï a la riquesa i precisió de la seva llengua”, sobretot tenint en compte que “el que molesta no són les paraules sinó el que designen: hi ha significats que tard o d’hora taquen el significant”. ¿Som menys racistes perquè als negres de l’Àfrica els diem subsaharians i als dels EUA afroamericans? ¿No és el racisme el que provoca aquests canvis? ¿De debò ens creiem que canviant paraules simples i clares per eufemismes rebuscats millorem la societat? ¿Ens permet, veure-ho així, seguir dient cecs i sords als cecs i sords?

Migrant potser ara és més neutre que immigrant, però és també més ambigu. Reduint immigrant i emigrant a migrant, per no ferir a ningú, ens carreguem el punt de vista i les seves crucials implicacions informatives. Aplanem la llengua, renunciem a matisos essencials per comprendre la complexitat d’un problema.

Si un titular diu, per exemple, que “X milers de migrants han marxat de Catalunya”, es perd pel camí que fa uns anys eren X milers de somnis que esperaven trobar aquí un país millor per als seus fills. Passen de ser gent real que van venir, que ja se sentien catalans i ara han de marxar, a ser xifres abstractes que canvien de lloc. Doncs no: eren immigrants, i és justament perquè eren immigrants i no pas migrants que el seu fracàs és també el nostre.