MINÚCIES
JORDI LLOVET

Hölderlin

Hölderlin / WIKIMEDIA Zoom

Aquest és el més gran poeta del romanticisme alemany, encara que hagi estat poc divulgat a Catalunya: Riba va fer versions excel·lents d’una tria de poemes seus, i altres traductors, com Manuel Carbonell, han donat a la llengua catalana els seus Himnes, les Elegies, L’arxipèlag i altres coses. Però no és un poeta fàcil, i ja sabem que Catalunya sempre ha preuat la poesia d’arrels populars, ja sigui pel tema o per les formes estròfiques triades.

Avui volem parlar dels inicis de la carrera literària de Hölderlin. Un dia de l’any 1794 aquest poeta del regne de Suàbia va passar a veure el seu amic i mentor Friedrich Schiller, a Weimar, on també residia el tan celebrat, des de feia temps, Johann Wolfgang von Goethe. Hölderlin acabava de publicar a la revista Thalia un esbós del que després seria la seva única novel·la, Hiperió o l’eremita a Grècia (té dues traduccions al català), i ho comentava amb l’editor de la revista, el mateix Schiller, que n’estava satisfet.

En aquest punt, va presentar-se un home corpulent i molt segur de si mateix, al qual Schiller va atansar la revista sense dir-li que l’autor d’aquell esbós de novel·la era el jove que es trobava en aquella mateixa habitació. L’home apersonat i soberg va donar un cop d’ull a aquelles pàgines -cosa de mig minut- i va llançar despectivament la revista damunt una taula, com volent dir: “Això no val res”. Ja sabem fins a quin punt pot afectar una persona jove sentir-se menyspreat quan comença una carrera literària.

Però la cosa no va acabar aquí. El pitjor va ser que aquell home se’n va anar, després Hölderlin també es va acomiadar de Schiller, i va fer cap a una de les tavernes en què, com era tradicional a l’època, es reunien els estudiants d’una o altra facultat. Llavors, en preguntar-li al poeta on havia passat la tarda, aquest va dir que havia anat a visitar Schiller. “Home! -van dir-li els seus companys d’estudis- Però si aquesta tarda també ha passat a veure’l el gran Goethe!”

Hölderlin no va saber quina cara posar. Però el fet és que aquell dia va començar la seva carrera d’escriptor solitari i de poeta gens preocupat per una fama que Goethe, en un dir Jesús, li havia manllevat per uns quants decennis. L’any 1806 Hölderlin va perdre el seny -sense que això fos culpa de Goethe- i va morir molt més tard, el 1843, sense escriure gairebé res més. Però enmig de la seva follia sempre va sentir-se gomboldat per aquella publicació que el gran, el majestuós, Goethe havia menyspreat tants anys abans.