Havent constatat en els dos tastos anteriors que reduir les combinacions binàries de pronoms febles els hi, els el, els els, els la, els les i els ho a els hi i l’hi, la hi i li ho a l’hi no sembla que sigui considerat incorrecte en la norma més actual sinó, en tot cas, no adequat als “registres més formals”, ens queda precisar quins són els“registres més formals”.

Segons l’ÉsAdir, el llibre d’estil en línia de TV3 i de Catalunya Ràdio, la reducció esmentada és “recomanable en qualsevol context”. Ho és, per tant, també als informatius en què els locutors llegeixen notícies. No diu que no puguin dir un li ho o un els la però recomana que els redueixin a l’hi i els hi, que és com normalment els arriba redactada la notícia.

¿És lògic que el lector que llegeix la mateixa notícia al diari la trobi sempre escrita amb un li ho i un els la? Jo crec que no. Crec que no només en una entrevista o una columna que busca un to pròxim i càlid s’ha de preferir el que la gran majoria de lectors diuen: també hauria de ser la primera opció d’un registre que pretén ser neutre.

I en aquest sentit faria una important distinció entre registre “més formal” i registre neutre, el propi de la informació. Un registre “més formal” no tria la manera més clara i natural de dir les coses. Com les sabates de taló d’agulla, busca més fer-se notar, realçar-se, que la comoditat.

I jo tinc la impressió que no revisant alguns punts de la normativa fabriana a la llum del seu èxit o fracàs, tal com demanava el mateix Fabra, obliguem els estudiants de català a començar-hi a caminar amb sabates de taló d’agulla.

Mentre continuem esperant que es revisin, seria bo no centrar-hi les classes ni convertir-los en objecte d’avaluació a la selectivitat, perquè això, al seu torn, obliga els professors de llengua a fer-ne un cavall de batalla que els desgasta a ells i als seus alumnes i ajuda ben poc a fer apassionant l’aprenentatge de la nostra llengua.