UN TAST DE CATALÀ

¿Hi ha un greu error a “Això no l’hi donis”? (2)

Reprenc el tema de l’últim tast sobre si és més convenient: 1) mantenir sempre les combinacions fabrianes de pronoms febles, 2) substituir-les sempre per les de la llengua oral genuïna no valenciana (acceptant una divergència amb el valencià queigualment ja es dóna) o 3) mantenir-les només en els registres més formals.

Contra el que alguns es poden pensar no sembla que la norma més actual aposti per 1. En espera del que digui l’eternament imminent gramàtica de l’IEC (ara l’anuncien per al 2015), les fitxes de l’Optimot sobre el tema -hi col·labora l’IEC- presagien flexibilitat.

Després d’explicitar el quadre normatiu -amb els els el, les hi, els ho, la hi, li ho, etc.-, afirmen que col·loquialment aquestes combinacions queden reduïdes a els hi i l’hi,i ho rematen amb una frase reveladora: “Això no obstant, en els registres més formals cal mantenir la combinació indicada al quadre”. Implícitament, doncs, admeten que es redueixin (exceptuant-ne els registres més formals) a només dues: els hi i l’hi.

Davant d’això hi ha lectors que s’exclamen: “Apa, sí, fem-ho més fàcil! Anem-ho rebaixant!” Jo els diria: “No es tracta de fer-ho més fàcil. Es tracta de fer-ho més fidel alcatalà genuí. És a dir, de no fer-ho innecessàriament i arbitràriament difícil allunyant-se’n”.

Són lectors a qui convindria passar uns mesos ensenyant català en algunes escoles. Potser llavors veurien que ensenyar a llegir i a escriure a molts nens ja resulta prou ambiciós perquè estigui fora de lloc marejar-los amb punts de la normativa que ni els més cultes i motivats arriben a interioritzar.

Altres lectors, en l’altre extrem, demanen que, ja posats a canviar, eliminem del tot el quadre fabrià. No trobo que sigui el més prudent. Una convenció que s’ha transmès i après durant tant anys amb tan bona fe no hauria de ser proscrita. Per respecte als que l’han fet seva i per evitar estèrils polèmiques. Paro aquí i dissabte continuo.