Un lector ben format lingüísticament ens retreu molt educadament “dos greus errors” en titulars de l’ARA: hem publicat les formes l’hi i els hi on calia escriure li ho i els ho. Ell sap -ho sap tothom que estudia català- que quan pronominalitzem alhora un OI de 3a persona i un OD neutre (com ara això o una oració sencera) la solució estrictament normativa és li ho per a l’OI singular i els ho per al plural. “No diguis als nens que vinc” equival a “No els ho diguis” i no pas a “No els hi diguis”, tot i que això és el que diem la gran majoria de parlants.

Som davant un dels grans cavalls de batalla de la normativa. El quadre de combinacions de pronoms febles fabrià, un sistema híbrid i complex, és un dels punts de la gramàtica més difícils d’assimilar i també més mal assimilats. Potser per això qui fa l’esforç d’interioritzar-lo hi acaba tenint l’adhesió que suscita un ritu iniciàtic.

Ara bé, ¿és del tot imprescindible que torturem els alumnes fent que se l’aprenguin?, ¿crea algun problema que admetem també com a correcte el sistema que la majoria de catalans no interferits fem servir? M’he passat la vida corregint i puc assegurar que dir i escriure els hi allà on la norma obliga a distingir entre els, els hi, els ho, els el, els la, els els i els les no en crea cap, de problema. Ni parlant -fa segles que parlem així- ni escrivint.

El valencià té, certament, un altre sistema, i algú defensa el fabrià perquè s’hi acosta, però la norma ja dicta que ells escriguin li’l, li la, li’ls i li les on a nosaltres ens fa escriure l’hi, la hi, els hi i les hi, i havent-hi ja una diferència substancial el preu d’acostar-nos-hi en altres formes a costa de contradir el que diem resulta, crec, excessiu.

No parlo de proscriure el quadre fabrià sinó d’avançar (sobretot a les escoles) en el que ja es comença a fer: considerar-lo adequat en els registres més formals i passar a admetre per als altres el sistema intuïtiu més general, que seria potser l’únic que s’hauria d’ensenyar en els nivells més bàsics.

La frase del títol no hauria de ser un greu error sinó només poc adequada en els registres més formals. Quins ho són? En cap cas, tot el que s’escriu. M’aturo aquí i continuo dissabte.