L’ESCUMA DE LES LLETRES
LLUÍS A. BAULENAS

Henry Miller i la supervivència

Una de les novetats de Sant Jordi és la recuperació d’alguns relats inèdits de Henry Miller en el recull El puente de Brooklyn, publicat per Navona Editorial. És de l’any 1955 i es va publicar amb el títol original, sens dubte molt més suggestiu, de Nits d’amor i riallades. Per què les editorials opten per aquests canvis de títol buscant no se sap ben bé què és un misteri difícil de resoldre. Un dia ens hi dedicarem més extensament. Tant és, els textos estan bé, en la línia de la literatura sorgida de la vivència pròpia típica i característica d’aquest autor. Els relats estan situats més o menys cap al 1939 i van ser publicats per separat entre 1939 i 1947. És important saber-ho perquè narren episodis de l’època, amb la guerra a punt d’esclatar a Europa. Tota la literatura de Miller parla de la seva experiència vital. Fins i tot les novel·les més llargues, conegudes i, teòricament, amb més contingut de ficció. De fet, Miller és interessant per això. La seva vida a França, més ficcionada o menys, retrata amb distanciament i alhora implicació la fascinació de molts intel·lectuals nord-americans pel París d’entreguerres. Val la pena.

FUGINT DE LA GUERRA

D’aquests relats n’hi ha de més afortunats i de menys, com és normal. Però voldríem remarcar un parell de valors. Amb la guerra ensumant-se a l’ambient, l’al·legat antibèl·lic de l’excombatent borratxo i mentider és el que hauria signat el mateix Miller, que si precisament va tornar als Estats Units va ser perquè no volia saber-ne res, de la guerra que s’acostava. Aquest és el segon valor del llibre, ens retrata el Miller autèntic, amb tots els seus avantatges i defectes: és l’individualista, supervivent, pobre com les rates, atent només a les necessitats immediates, de curt termini, o a la seva literatura. No en descobrim res, ell mateix s’encarrega d’explicar-ho al llarg de les seves novel·les i relats. Miller pertany a la generació nascuda amb el canvi de segle. De manera que va estalviar-se la Gran Guerra per massa jove i la Segona Guerra Mundial per massa vell. Un atzar vital perfecte per a algú com ell, que vivia intensament la vida i escrivia perquè els seus contemporanis també ho fessin.