EL NOM, EL MÓN

Guillem

Des de fa uns anys, Guillem és un nom força comú a Catalunya; podríem dir que està de moda. Actualment se situa entre els cinquanta més posats. Tot i així, Guillem no pertany, de cap manera, a la colla de noms que sempre, més o menys, han tingut presència, com Joan, Josep, Antoni i Miquel. En el cas que ens ocupa es tracta d'un nom molt present a la Catalunya medieval, com demostra el nombre de trobadors que hem conegut amb aquest nom: Guillem de Cervera, Guillem de Berguedà, Guillem d'Aquitània o el popular Guillem de Cabestany.

Aquest últim és un dels protagonistes d'una de les històries més romàntiques que coneixem: la llegenda del cor menjat. Recordem-la, més que res perquè podria ser que us convencés de triar aquest nom, si sou de mena romàntica. El trobador rossellonès Guillem de Cabestany estava enamorat de l'esposa de Ramon de Castell Rosselló, la dama Soremonda, a qui el jove no es cansava de cantar. El marit, gelós, va fer matar el trobador i se'n va endur a casa el cor i el cap. Va fer guisar el cor i el va posar a taula. Quan Soremonda se'l va haver menjat, li va explicar la veritat i, perquè el cregués, li va ensenyar el cap de Guillem. La dama enamorada va dir: "M'heu donat una tan bona menja que mai més no en menjaré d'altra", i abans que el seu marit pogués impedir-ho es va tirar balcó avall.

Així que Guillem és un nom romàntic, noble (perquè és habitual a la majoria de les cases reials) i amb un significat també noble: és d'origen germànic i vol dir "el que protegeix". També és un nom de reminiscències heroiques si pensem en Guillem Tell, el mític protagonista de la independència suïssa. Guillem té formes prou variades segons l'idioma, però totes igualment sonores: William (anglès), Guillaume (francès) o Guillermo (castellà).

El femení de Guillem és Guillermina o Guillema, en català. Aquest últim, tot i que és un nom no gaire freqüent, sembla que tampoc no ens és aliè, si recordem les nobles Guillema de Castellvell i Guillema de Cabrera, al segle XIII, i Guillema de Montcada, al segle XIV.