ELS LLIBRES I LES COSES

Gógol i el funcionari de l'abric

Gógol i el funcionari 
 De l'abric
i Ignasi Aragay
15/12/2012
2 min

La crítica al funcionari no és, ni de bon tros, una exclusiva hispànica. L'aparició dels estats moderns, especialment dels que no ho van aconseguir ser del tot, de moderns, va ser camp adobat per a aquest esport literari i periodístic. "En un departament ministerial... M'estimo més no dir quin, perquè no hi ha al món res tan susceptible com els nostres funcionaris, oficials o escrivents. Avui cada home particular sent ofesa en la seva persona tota la societat". Així comença el conte L'abric -hi ha qui preferiria dir-ne El capot -, escrit per Nikolai Gógol (1809-1852), que de jove va ser funcionari de baix rang abans de poder viure de l'escriptura.

Segons Dostoievski, aquest conte de Gógol del 1842 és el precursor de tots els contes moderns: "Tots hem sortit de L'abric de Gógol". Amb Poe i Flaubert, va ser un dels grans renovadors del gènere del relat. La història la protagonitza un funcionari escrupolós que acaba topant amb un altre que no ho és gens: "-Qui és? / La resposta: / -Un funcionari. / -Que s'esperi, ara no tinc temps". Així anaven les coses en aquell Sant Petersburg gogolià, un petit món on també hi ha l'abric vell i el nou, on fa un fred terrible, on el nostre empleat públic sobreviu amb un miserable sou de quatre-cents rubles, capficat en la seva soledat: "Ah, no podem entrar dins l'ànima d'un home i saber el que pensa!"

L 'abric forma part d'un volum que també inclou un altre conte breu famós, Un fratricidi , de Franz Kafka. Tots dos en traducció de Carles Riba, que a començaments del 1922, acompanyat de Clementina Arderiu, el seu fill Jordi i la sogra, va viatjar a Munic a estudiar filologia romànica becat per la Mancomunitat. Allí va entrar en contacte amb l'obra de Kafka i va veure representada al teatre L'inspector de Gógol, que ell mateix havia traduït uns anys abans a partir d'una versió alemanya. El conte de Kafka és el primer que es va publicar en català de l'autor txec, el 1924. Des de Munic, per completar els seus ingressos, Riba va seguir traduint i, com a L'abric , també va ser objecte d'alguna experiència de "mal humor burocràtic" a l'hora d'aconseguir un visat per sortir d'Alemanya.

La iniciativa de reunir aquests dos contes és de la nova editorial figuerenca Edicions Cal·lígrafa, creada pels advocats i lletraferits Ramon Moreno i Jaume Torrent. Felicitats.

stats