L’any passat Debate va publicar un volum monumental de color vermellós morat que recollia una completíssima i esplèndida selecció dels assajos que George Orwell (Eric Blair, 1903-1950) va escriure en la seva curta vida. Uns assajos que donen la mesura del que va ser l’escriptor enllà dels seus llibres més coneguts: un esperit crític lliure impressionant, la mirada del qual segueix excitant la intel·ligència dels lectors.
Enguany s’ha publicat un nou volum que d’alguna manera completa -amb l’esmentat d’assajos i les novel·les-, l’autobiografia moral i humana d’Orwell. Escritor en guerra. Correspondencia y diarios (1936-1943) és una selecció de la voluminosa edició anglesa (20 volums) de The Complete Works feta per l’estudiós Peter Davison, i que ens dóna material suficient per fer-nos una idea dels interessos, dubtes i passions del dia a dia de l’escriptor. Una vida el destí de la qual va ser trobar-se enmig d’intensos conflictes bèl·lics: la primera Gran Guerra, la Civil Espanyola i la II Guerra Mundial. Les cartes i els diaris seleccionats per aquesta edició corresponen a les darreres setmanes de l’estada d’Orwell i la seva admirable dona Eileen a Catalunya, i arriben fins a l’any 1943. En aquests papers íntims hi trobem les preocupacions normals per la guerra i un seguiment dels conflictes ple d’especulacions -de vegades profètiques-; però també la família i amics, reflexions crítiques envers el pacifisme de Gandhi i la seva suposada santedat, la independència de l’Índia i la pèrdua d’influència de la Gran Bretanya en l’Extrem Orient, i contínues referències a Espanya i a la Guerra Civil. Un diria que aquesta va ser l’experiència més decisiva de la seva vida per convertir-se en el que fou: un escriptor intel·lectual polític exemplar, compromès amb el seu temps i amb la posteritat. D’aquí la seva increïble i estimulant vigència. Si alguna cosa diferencia Orwell de la majoria d’escriptors socials presumptament compromesos és el fet de saber ajustar les seves reflexions a la realitat sense deformar-la. El seu compromís amb la veritat és admirable.
Molts hem descobert Orwell gràcies al seu assaig biogràfic Homenatge a Catalunya o novel·les com La rebel·lió dels animals i 1984. El volum de què parlem avui engloba anys decisius en la seva vida en què ja despunten algunes de les idees fonamentals que il·luminaran aquestes novel·les imprescindibles: l’oposició a la mal·leabilitat dels intel·lectuals, polítics i mitjans de comunicació, les reflexions sobre la conducta de la gent, la seva afició al món natural, a l’horticultura, als animals, a la política, les condicions socials, la cultura popular, la literatura i la lluita obsessiva contra qualsevol tipus de feixisme o totalitarisme que amenaci les llibertats, etc.
A l’assaig Why I write (1946) ens diu: “Escric perquè hi ha alguna mentida que vull deixar al descobert, algun fet sobre el qual desitjo cridar l’atenció... Però no podria fer la feina d’escriure un llibre, ni tan sols un article llarg de revista, si no fos alhora una experiència estètica”. Aquesta experiència estètica és sempre directa i accessible, allunyada de subterfugis estilístics. Orwell escriu bé, contra la degradació de les paraules. Fou un escriptor admirable, incòmode, imaginatiu. Un literat impossible d’encaixar en l’ortodòxia oficial perquè senzillament era un satíric en cerca de la veritat.
George Orwell ha estat un dels escriptors més influents del segle XX, potser perquè va ser algú capaç de nedar a contracorrent i amb una gran capacitat per analitzar i polemitzar de forma honesta davant les grans idees del seu temps, el nostre. Un escriptor compromès amb la veritat i la ciutadania. La decència i l’honestedat impregnen la seva vida i la seva obra. Molts el veiem com un meravellós Quixot amb bicicleta.
