L’ESCUMA DE LES LLETRES

Gent cardant al Saló del Còmic

El Saló del Còmic va tancar amb un gran èxit de públic, més nombrós que mai segons la seva direcció. Alhora es va donar un cas curiós que mai no lligaríem amb el món del còmic. I encara menys amb el del Saló: acusacions de censura. Un dibuixant, Miquel Montlló, hi exhibia dibuixos de dones despullades; d’altra banda, uns joves guanyadors del premi de l’Injuve (Instituto Nacional de la Juventud) mostraven una sèrie de dibuixos pretesament provocadors entre els quals un penis amb creus tatuades i d’altres amb imatges explícites de pràctiques sexuals. O sigui, gent cardant. Els dibuixos es van treure, va haver-hi acusacions de censura, es van tornar a posar, és a dir, una mena de desordre organitzatiu, segons sembla motivat per la protesta d’un dels visitants. Bé, és possible. Una de les medalles que s’ha penjat l’organització del Còmic d’enguany, i ben merescuda, és el gran creixement de visites dels grups escolars. O sigui que els nens es trobaven amb l’homenatge al gran Ibáñez i, alhora, les imatges pretesament escandaloses.

Penis tatuats

“Papa, avui hem anat al Saló del Còmic amb l’escola i he vist un penis amb creus tatuades cap per avall”. Els organitzadors insisteixen que, en altres ocasions, el que s’ha fet és organitzar exposicions separades, de manera que només ho veu qui hi entra expressament. Per què no ho van fer en aquesta ocasió? És evident que tot no pot ser. No pots atreure les escoles i alhora despistar-te a l’hora de saber com col·loques el material. Quin col·loques, no. El Saló del Còmic ha de ser tan transgressor com el gènere mateix. D’altra banda, avui en dia, ¿qui es pot considerar vexat després de veure els dibuixos, innocents, de posat gairebé acadèmic, de Miki Montlló? I pel que fa al penis tatuat (i altres dibuixos amb el penis de tema central), a hores d’ara, si hi ha un gènere en què els penis i les xones van a la fresca amb més alegria és, sens dubte, el del còmic. Donem un vot de confiança a la direcció del Saló, però els preguem que no tornin a donar excuses tan simples com la que van donar referida als dibuixos dels nois de l’Injuve (“L’exposició la van muntar ells mateixos poc abans d’obrir, no en sabíem res”). No creiem que volguessin censurar res, però sí que potser estan començant a morir d’èxit. Sens dubte, tindran un bon motiu de reflexió de cara a l’edició de l’any que ve.