EL SECRET DE ...

Gabriel Bravo

Gabriel Bravo és l’editor de Morsa i descobridor de Juanjo Sáez ara fa 14 anys. Buenos tiempos para la muerte, el primer llibre de Sáez, i de Morsa, ha estat el gran supervendes -4.500 exemplars venuts- d’una editorial molt singular, tant com el seu editor. Per fundar Morsa i publicar-lo, Bravo va haver de demanar l’any 2000 un crèdit de 180.000 pessetes (1.084 euros).

Els primers cinc anys de Morsa era Bravo en persona qui distribuïa les seves publicacions per les llibreries de Barcelona. Les visitava amb una bossa d’esport carregada d’exemplars. Diu que gairebé amb tots els llibres ha recuperat la inversió però que, quan un llibre ha perdut diners, n’ha hagut de posar de la seva butxaca.

Bravo ha construït un perfil literari molt divers. Andalús d’origen, a Barcelona s’ha mogut entre els moviments culturals més provocadors. És fàcil trobar-lo als saraus literaris de Ciutat Vella. Ha recomanat llibres al Cabaret elèctric d’iCat, escriu per a revistes alternatives, ha estat la imatge de festivals de música electrònica i ha organitzat tertúlies memorables amb un dels seus autors, Curtis Garland, i un dels assessors de capçalera de Morsa, Javier Pérez Andújar. Les tertúlies se celebraven al Rincón del Artista del Raval des del 2009 fins que Juan Gallardo -Garland- va morir el 2013. Bravo medita tornar a muntar una tertúlia d’aquesta mena, però admet que li costa decidir quines persones li farien el pes perquè la trobada sigui com abans, amb aquella devoció per les novel·les pulp i les històries humanes més a peu de carrer, amb el punt de greix d’un restaurant de menú per a paletes. Li pregunto pel llibre que li ha provocat més maldecaps: és Manos de Topo, del grup de música del mateix nom, obra en què es recullen les lletres i escrits de la banda liderada per Miguel Ángel Blanca. M’explica que va costar molt de tirar endavant el llibre perquè al grup no li agradaven els dibuixos de Chuso Ordi. Finalment els van acceptar i fins i tot van fer un concert el 2011 al CaixaForum amb els dibuixos d’Ordi. Tants maldecaps valen la pena? Bravo diu que si li compressin l’editorial la vendria. I què faria amb els diners? “Muntar-ne una altra. No sé fer res més”.