XAVI SERRA

Frank Miller i les dones fortes

L'autor nord-americà presenta al Saló del Còmic el seu últim còmic, 'Caballero Oscuro. La raza superior'

LUIS BUSTOS Madrid, 1973  És l’autor d’Endurance i Versus, nominada a millor obra nacional del Saló del Còmic del 2015. El seu còmic més recent és García!, amb guió de Santiago García. / LUIS BUSTOS Zoom

Una regla no escrita de l’etiqueta cool diu que als concerts no s’hi va amb la samarreta del grup que hi toca. I els músics també tenen vetat el seu propi marxandatge, esclar. Però a Frank Miller no li vinguis amb codis d’etiqueta: el llegendari autor de còmics es va passejar dijous pel Saló del Còmic amb una samarreta del seu Batman del 1986 (El retorn del cavaller fosc ) i ahir en portava una altra amb un Batman dibuixat a l’estil japonès. Miller és la gran estrella d’aquesta edició del Saló i la firma més buscada; la seva reinterpretació de Daredevil i Batman va canviar el rumb del gènere superheroic als 80 i durant les següents dècades va continuar revolucionant el mitjà amb obres com Sin City i 300. Però Miller no ha vingut a Barcelona a reivindicar-se: “El que importa són els personatges, no l’autor -diu-. Els autors han de ser fidels als personatges, no parlar a través d’ells”.

En la seva última obra, Caballero Oscuro. La raza superior, Miller reprèn la seva interpretació crepuscular del personatge. Però si als 80 de Reagan s’inspirava en el que veia per la finestra del seu apartament del barri de Hell’s Kitchen per dibuixar un món despietat i violent, ara diu que la matèria primera és la mitologia existent del personatge. “Estic segur que el Brian es mira les notícies i està informat de la situació política actual, però el que fem té més a veure amb els contes de fades”. El Brian al qual al·ludeix és Brian Azzarello, coguionista del còmic i, segons Miller, responsable de “la part més dura” del treball. “El Brian i jo parlem molt sobre la història i després ell fa la seva part -comenta Miller sobre el procés-. Ens ho passem molt bé”. La seva diplomàtica opinió sobre el dibuixant, Andy Kubert (“no el vaig triar jo, però no podrien haver trobat una opció millor”), també fa sospitar que la implicació de l’autor en el seu últim treball ha sigut, diguem-ne, relativa.

“M’agrada Hillary Clinton”

Frank Miller ha envellit força en els últims anys i ha perdut pes, però conserva l’elegància i el foc a la mirada. Es mou amb lentitud i mastega les paraules amb veu aspra. El seu caràcter sec només apareix quan li fan un comentari impertinent sobre el seu aspecte. Preguntat sobre els seus personatges femenins, sempre dones poderoses i independents, admet que ha tingut “la sort de conèixer les dones adequades”. Apunta que el que més va agradar-li de Batman vs Superman va ser Wonder Woman. Una altra dona forta és, per a ell, Hillary Clinton. “M’agrada. Trump, en canvi, és... graciós, té un pentinat horrible i construeix edificis molt lletjos. No li perdono que hagi destrossat la meva ciutat”.

S’ha escrit molt sobre la ideologia de Miller i la càrrega política dels seus còmics de superherois, però no es pot negar la seva comprensió del gènere com a espai per a la meravella. “No conec cap nen que no somiï a desplegar les ales i volar o que no es lligui la tovallola al coll jugant a ser Superman -diu-. Això és també el que em va atreure a mi de petit”. Ara bé, quan s’endinsa en la raó profunda del seu amor pels superherois, el seu discurs no admet matisos: “El món no és un lloc perfecte. Tots voldríem que existís una força moral com la dels superherois que ens protegís dels dolents”. No és que Miller estigui a favor del concepte de vigilant emmascarat que imposa la seva llei, esclar. “Estem parlant de fantasies -recorda-. Jo no recomanaria a ningú que es vestís amb calces i sortís de nit a atonyinar la gent. No és una bona idea i probablement acabaria en una presó”.

En la vida real Miller també té els seus herois, però són dibuixants de còmic. “Neal Adams no és només un gran artista, sinó que va lluitar per la dignitat dels dibuixants -afirma-. Però el meu gran heroi és Will Eisner, el millor dibuixant nord-americà de la història. Es pot dir que Neal Adams em va aconseguir la primera feina i Will Eisner em va ensenyar com fer-la”. Miller va retre homenatge a Eisner al film que va dirigir el 2008, The Spirit, que va ser una fracàs sonat de crítica i públic. Ell no tira la tovallola i planeja una nova història per portar a la pantalla basada en el seu univers de Sin City però ambientada en la Segona Guerra Mundial. “Encara queden milions d’històries per explicar i jo em moro de ganes d’explicar-les”, assegura amb un somriure.