JE T'AIME (LECTURE)
Aquest mes de gener, la coneguda revista literària francesa Lire dedica un petit article a parlar dels clubs de lectura. Enquadren el comentari dins d'una subsecció de "tendències". Fa molta gràcia que allò que a França tot just és una tendència, a casa nostra sigui un fet espectacularment arrelat. Parlen del fenomen als Estats Units -els inventors de la cosa, on ara ja és un veritable fenomen de masses, amb prop de cinc milions de clubs censats- i a la Gran Bretanya, on n'hi ha prop d'un milió. No cal dir que no fan cap comentari sobre la importància del mateix fet al sud de la seva frontera. Espanya sovint no existeix, per a França, sobretot en termes culturals de temàtica general. Millor que no ho facin, s'haurien adonat que, en proporció, l'existència dels clubs de lectura a casa nostra és quantitativament important, molt important. A l'article de Lire, l'articulista, Delphine Peras, remarca els avantatges de pertànyer a un club d'aquesta mena, entre els quals, que ajuda a crear "des liens entre des gens quin ne se conaissaient pas et deviennent amis à travers de ces clubs… ", és a dir, "lligams entre persones que no es coneixen i que es fan amics participant-hi". És ben curiós aquest acostament tan primari al fenomen, propi de qui es troba amb un fet realment nou o poc conegut.
MMM... MOI NON PLUS
Però, atenció, l'arrelament encara novell dels clubs de lectura a França en comparació amb els de casa nostra no ens ha de fer perdre de vista el fons de la qüestió. Si al país veí els clubs de lectura estan a les beceroles és, entre altres raons, perquè no els han necessitat. I per què no? Doncs perquè molts dels anhels que cobreix un club de lectura a Catalunya, a França estan coberts des de sempre. La importància del món cultural i literari en la societat francesa -de París a la comarca més petita- no es pot comparar amb casa nostra. Les llibreries, unides sovint per interessos comuns, són molt actives a l'hora d'esdevenir focus d'irradiació cultural i literària. És habitual que un escriptor faci una petita gira per una província francesa amb trobades amb els lectors. Els actes i festivals literaris són continus, els autors i la literatura arriben fàcilment als lectors gràcies a revistes especialitzades que són comprades des de fa dècades i permeten fer-te una idea pròpia del que vols llegir. O del que estàs llegint. A part que, d'una manera o d'una altra, la presència de la literatura als mitjans de comunicació no solament sovinteja, sinó que és tractada amb un respecte i una dignitat desconeguts a casa nostra.
La creixença espectacular dels clubs de lectura a Catalunya no indica sinó la manca de normalitat del sector, ja que vénen a cobrir tot el que la societat hauria de donar i no dóna. No cal dir-ho, en podem estar orgullosos. Però voldríem veure arribar el dia que, com a França, estiguin descobrint els clubs de lectura, no tant pel fet que els necessitin per qüestions literàries, sinó perquè la mateixa dinàmica de la societat actual, amb tendència a l'aïllament personal sovint a causa d'internet, fa que molta gent torni a sortir al carrer per organitzar-se i compartir.
