POETES DEL XX
JORDI NOPCA

De Formentor a Palestina

H oracianes i Visions de la Palestina formen part de la producció lírica tardana de Miquel Costa i Llobera (1854-1922). El prevere mallorquí es va donar a conèixer l'any 1885 amb el seu primer recull de poemes, en què hi havia una de les seves creacions més populars, El pi de Formentor : "Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera / més poderós que el roure, més verd que el taronger, / conserva de ses fulles l'eterna primavera, / i lluita amb les ventades que atupen la ribera, / com un gegant guerrer".

Dues dècades més tard, Costa i Llobera es plantejava un altre repte, que connectava amb el desig de joventut de reproduir "la bellesa original" de "l'antiga poesia clàssica". "Convé demostrar que la nostra llengua serveix per tot, si la volem enaltir com idioma literari", escrivia al pròleg d' Horacianes (1906), un dels cims de la seva poesia, gràcies a deliqüescències com les de Vora una font : "Són les anèmones del cor efímeres, / que l'aura ràpida de l'existència / esfulla, i bressa-les l'ona enyorívola, / corrent a mars incògnites..." La primavera del 1907 va visitar Terra Santa acompanyat d'un grup de mallorquins, entre els quals hi havia Maria Antònia Salvà: si la poeta en trauria Viatge a Orient -inèdit fins al 1998-, Costa i Llobera va convertir l'experiència en el poemari Visions de la Palestina .