La història del Ramon Llull va arrencar el 1981 premiant Les aventures del cavaller Kosmas. L’any següent el jurat va distingir Sala de miralls, de Ramon Folch i Camarasa. Encara un any després va ser Fortuny, de Pere Gimferrer, l’artefacte narratiu que va resultar victoriós.
“Trenta anys després del premi, Fortuny encara té recorregut: el mes que ve serà publicada en italià a l’editorial Aracne”, diu Emili Rosales, director editorial de Grup 62, que tot seguit valora el bon recorregut comercial dels últims llibres que han rebut el Ramon Llull. “Els tres últims guanyadors han tingut una gran acollida de públic i, a més, coincideix que s’han venut els drets per ser publicats en altres llengües, més enllà de la traducció castellana i la francesa [que van lligades al premi]. De L’estiu que comença, de Sílvia Soler, premi Llull 2013, se n’han venut més de 30.000 exemplars i es traduirà a l’italià. De Desig de xocolata, de Care Santos, que va guanyar el Llull un any després, també s’han superat els 30.000 exemplars i sortirà, pròximament, en cinc llengües més. Algú com tu, de Xavier Bosch, ha sigut un èxit espectacular. N’hem venut més de 50.000 exemplars, i està prevista la publicació en italià d’aquí uns mesos: serà un llançament important. Fa poc es va arribar a un acord amb una editorial alemanya, Thiele, i estem en converses amb altres llengües”.
El ‘hit’: Maria de la Pau Janer
El palmarès del Ramon Llull dels primers anys mostra, lentament, el viratge cap a les apostes més comercials, que probablement va començar amb Moro de rei el 1988, de Pau Faner, i es va fer més evident amb Elogi de la passió pura, de Sebastià Serrano, publicada el 1990, i Parada obligatòria, de Joan Barril, el 1998. Va ser amb Lola, de Maria de la Pau Janer, que el premi va aconseguir la seva millor xifra de vendes: “Va superar els 80.000 exemplars”, diu Rosales. Caldria que passés una dècada més perquè Najat El Hachmi, l’any 2008, aconseguís que de L’últim patriarca se’n venguessin 60.000 exemplars i que, a més, la novel·la hagi sigut traduïda a l’anglès, el neerlandès, l’alemany, l’italià i el romanès.
“Un altre llibre amb molt bon recorregut va ser L’emperador o l’ull del vent, de Baltasar Porcel, el 2001 -recorda Rosales-. Se’n van vendre més de 30.000 i va aconseguir una gran repercussió crítica de premis a obra publicada, com el Prix Méditerranée francès.
