ELS LLIBRES I LES COSES

Elogi del professor de literatura

Qui no ha tingut un professor de literatura que l'hagi marcat en els seus gustos o, encara millor, en el gust per la literatura? Moltes vocacions són fruit de l'atzar d'haver tingut un bon mestre de petits o de no tan petits. Pots tenir latent la tendència que t'interessi la literatura, la història, la filosofia, però sense un bon referent, sense algú que t'encomani l'entusiasme, potser el teu potencial quedaria soterrat. "Tot pensament brota de la passió, tota passió de l'entusiasme", escriu Stevan Sweig a Confusión de sentimientos, una novel·la breu en què tot un catedràtic de literatura recorda, encara torbat, el professor que a l'inici dels seus estudis universitaris el va captivar fins a extrems impensats, i la tumultuosa relació que va quallar entre ells dos.

Publicada per Acantilado en traducció de Joan Fontcuberta, es tracta, com acostuma a passar amb Sweig, d'una petita obra mestra. Arran d'una miscel·lània que li dediquen els alumnes, en què suposadament expliquen les claus del seu pensament i la seva vocació intel·lectual, el professor Roland v. D. recorda la persona que més l'ha influït, tot i que no surti ni de passada en el llibre d'homenatge. Té lògica que sigui així: de fet, ell tampoc no l'ha esmentat mai. De cop, se sent amb la necessitat de recordar-lo, i comença a rememorar com essent un adolescent inquiet, fill de la petita burgesia protestant de províncies, després d'una disbauxa inicial a Berlín, el seu pare l'envia a la universitat d'una petita ciutat perquè posi seny.

Aquest jove esvelt i imberbe arriba un dia en una aula, s'asseu i es disposa a passar l'estona fent veure que escolta el professor. Però de cop es produeix la màgia, de cop experimenta el que els llatins anomenen raptus, la sensació de sentir-se transportat per sobre d'un mateix. Queda immediatament abduït per la potència expressiva i de pensament del mestre. Les seves vides es van entrellaçant, de manera que acaba de dispeser a l'edifici on viu el professor amb la seva dona. Traven amistat i el jove aconsegueix que l'home savi, que ja donava per acabada la seva producció, li dicti la gran obra llargament projectada i mai posada en negre sobre blanc. Però, en paral·lel a aquesta intensa feina intel·lectual, es produeix la confusió de sentiments que dóna peu al títol, i sobre la qual no puc avançar res més per no frustrar la lectura.

Sweig aconsegueix atrapar-nos. Primer amb les lliçons fantàstiques del professor sobre Shakespeare. Després amb una narració d'intriga sentimental en què les passions salten de la literatura a la vida sense solució de continuïtat. Fantàstic!