L’ESCUMA DE LES LLETRES
LLUÍS A. BAULENAS

Ecologistes de pega contra el paper

UNA MULTINACIONAL POT SER ECOLOGISTA?

En els darrers temps assistim a un esclat inesperat d’ecologisme per part de grans companyies de l’entreteniment i la tecnologia. Denuncien les indústries papereres de contribuir a la destrucció del planeta. Són culpables de l’efecte hivernacle i la desforestació de l’Amazònia. L’interès i la raó s’han aplegat: no cal tant de paper. La tecnologia et dóna nous aparells que el substitueixen sense cost ecològic. De fet, és una de les grans raons que es donen per defensar la superioritat dels llibres digitals sobre els de paper. Ens diuen la quantitat d’arbres que cal tallar i els productes químics que cal utilitzar per construir la pasta de paper. L’impacte sobre el medi ambient és molt negatiu.

La qüestió, però, no és tan senzilla. El llibre de paper, com més temps de vida té, més ecològic es torna: en teoria, pot ser reutilitzat tantes vegades com es vulgui. I quan ja no serveix com a llibre pot reciclar-se per a altres usos. Deixarem de banda que el paper i els seus derivats s’utilitzen per a milions de coses a part de per fer llibres. I també que la consciència ecològica dels darrers anys ha portat les empreses editorials a utilitzar cada cop més paper reciclat. La raó real que provoca les desforestacions brutals en determinats països no és culpa només de la indústria paperera. També es destrueix bosc amb finalitats d’explotació ramadera. Però la més important és la desforestació per dedicar el sòl a l’agricultura i, alhora, a exportar la fusta tallada. Es tracta d’una font de divises bàsica per a molts països tropicals pobres.

LECTORS ASSASSINS DEL PLANETA

Però és que si substituïm els llibres de paper pels lectors electrònics que ens volen vendre, no millora gaire, la cosa. No deixen de ser aparells electrodomèstics fets amb uns components que gaire ecologistes tampoc no ho són: plàstic, igual a petroli. Creació d’energia per fer-los funcionar, igual a piles (ecològic?) o a electricitat (com la fabriques?, és neta?) Per poc cost que tingui tot plegat, és una despesa que va directa a la natura.

D’altra banda, la rapidesa de substitució de dispositius de l’època actual acaba provocant un augment d’escombraries electròniques que cal tractar. Hi ha milers d’aparells que cal destruir o reciclar, que cal abandonar en abocadors digitals (que potser seran incinerats amb les consegüents emissions funestes per al medi ambient). O encara pitjor, seguint la via de la hipocresia occidental, que cal regalar (o vendre, sovint il·legalment, des d’Europa, els Estats Units o el Japó) als països del Tercer Món. ¿Es té en compte la possibilitat que aquests residus siguin processats per infants, explotats laboralment i sovint exposats a la inhalació de productes tòxics?

L’equació que es proposa -com menys paper, més arbres, i, per tant, un sistema ecològic més sa- és certa. Però no és cert que la proposta contrària, el dispositiu electrònic, sigui tan neta com sembla.

Lector de llibre de paper que no vols passar al lector electrònic: si algú t’assenyala amb el dit i t’acusa d’assassí del planeta, ja saps què dir. De res.