L’ESCUMA DE LES LLETRES
LLUÍS A. BAULENAS

Dues espurnes de normalitat cultural

EL LLIBRE D’ANNA LIZARAN

Aquest dimecres passat va presentar-se al Teatre Lliure de Montjuïc el llibre d’homenatge a l’actriu Anna Lizaran gairebé dos anys després de la seva mort. És una coproducció entre Viena Edicions i el mateix Teatre Lliure. El llibre, que porta el nom de l’actriu com a títol, té més de tres-centes pàgines il·lustrades amb fotografies de Ros Ribas, prologades per Joan de Sagarra, introduïdes per Elisenda Roca i amb textos dels que van ser els seus amics del món del teatre.

L’acte, emotiu, no ens ha de distreure del fet que, en si, es tractava d’una presentació d’un projecte editorial. Llibres d’homenatge se’n fan regularment a tot arreu, però del caire del protagonitzat per Anna Lizaran, no n’hi ha tants. I ens remet a una idea central que anem repetint: la normalitat. Els països normals acostumen a editar llibres com aquest. A casa nostra cal ajuntar diverses complicitats. Però a la fi, el projecte ha tirat endavant i ens submergeix durant uns instants, simplement, en l’agradable sensació de pensar que som en un país normal, que fa bons llibres dedicats a la memòria dels seus grans artistes. Lluís Pasqual, director actual del Teatre Lliure, va titllar el nostre país de “desmemoriat”. Té raó: vivim en un present continu que devora les seves figures a una velocitat supersònica. D’aquí la importància d’iniciatives com aquesta, les quals, repeteixo, ens acosten a la normalitat no solament editorial, sinó cultural.

EL LLIBRE ESTEL·LAR DE CATALUNYA

Una altra aportació editorial recent que també ens acosta a aquesta obsessió per la normalitat és Moments estel·lars de Catalunya, de Joan Bosch, publicat per Edicions La Campana. El llibre no ens descobreix res de nou, però la gràcia de l’edició és la manera d’explicar-ho i alhora l’oportunitat de la proposta editorial. Ens acosta a la normalitat perquè llibres com el de Joan Bosch són imprescindibles en qualsevol cultura considerada normal. Són molt habituals, per exemple, als Estats Units, on són força apreciats pel públic, i que sovint basen la força de la proposta en la parcialitat.

Joan Bosch ha triat uns quants moments “estel·lars” de la història de Catalunya i ens els ha explicat d’una manera literàriament apassionada. Ens parla de la fantàstica construcció de l’hotel internacional de l’exposició del 1888, erigit en tan sols 52 dies, de la personalitat d’Enric Prat de la Riba, de la importància cabdal del doctor Trueta, dels magnats del tèxtil que van somiar en raigs de vapor esbufegant, i del fenomen extraordinari que significa l’aparició de l’Assemblea Nacional Catalana.

En el fons es tracta d’històries de persones de tremp, tossudes, que volen explicar com som i per què som com som. Hi ha un públic lector que demana llibres com el de Joan Bosch. Per això cal que hi hagi iniciatives com aquesta. I també editorials com La Campana que les publiquin.