Llegim 24/01/2015

Dietari de l’ànima

Valentí Gómez Oliver
3 min
Dietari  De l’ànima

El Llibre d’hores, que existeix d’ençà del segle XII, era un devocionari per poder pregar durant tot el dia. El Libro de horas de Beirut que avui ens presenta l’estudiós i acadèmic Amador Vega -catedràtic d’estètica, doctor en filosofia, estudiós de les relacions entre la mística occidental i l’estètica, entre d’altres disciplines, a més de molt bon escriptor-és més aviat un dietari.

Ens parla d’un dels seus viatges a Beirut i el seu sojorn a la capital libanesa: Una casa en ‘Ayn-al-Mraysseh, dividit en 112 capítols, sense data i alguns de ben breus; una petita incursió a Síria i el seu retorn d’Orient, Epílogo bizantino per Grècia (Ítaca), tot passant per Venècia, un dels ports més importants per a la introducció a Occident, des de fa segles, de les mercaderies i les idees orientals. Una cinquantena de petites fotografies completen el text i evidencien la complicitat dels editors a l’hora de tenir cura de les edicions.

L’observació senzilla de viatjar

Ens explicita l’autor el que vol dir per a ell el mot viatjar : “Quan viatjo, observo senzillament”; “Sobra la meitat de l’equipatge”, o “Combatre la densitat del temps recorrent llocs”; però és més explícit encara quan ens diu que les meditacions escrites, els diversos quaderns de notes plens de detalls, les reflexions a l’ordinador portàtil, tot això trobarà algun dia els punts de connexió, precisament en “aquest mapa que començo a configurar entre carrers i pensaments”. És en aquesta oposició binària tan rigorosament escenificada (món real versus món ideal) on neix la gran força de l’escriptura d’Amador Vega: “L’escriptura és el suport de la vida, bé sigui profana o no; és el vehicle que registra totes les transformacions socials”. D’una banda tenim les descripcions i enumeracions dels fets “reals” viscuts per l’autor: la visió de les despulles de la ciutat, les ferides de la guerra, les botigues on va a comprar, la potència de la paraula, els cristians maronites, la universitat dels jesuïtes on explica filosofia medieval, les estades a cafès que esguarden el mar de Beirut, les passejades tan perilloses enmig d’un tràfic, de vegades, caòtic i vital, els amics, els alumnes, la gent que viu com pot en aquest escenari tan dramàtic, el teatre, el barri d’Hamra, la Place Sassine i un munt d’aventures… De l’altra el món del pensament, el món dels estudis, el seu univers intel·lectual i filosòfic: Heidegger, la filosofia medieval, les classes sobre Ramon Llull i el seu Llibre del gentil e dels tres savis, sant Joan de la Creu, el poeta Adonis, Marcel Proust i l’escriptura, sant Agustí, la literatura espiritual, les biblioteques i les bibliografies… el món de la reflexió, enmig del caos aparent. Perquè per a l’autor Beirut “té una ànima que diàriament s’encarna en un cos torturat per una síntesi completa de tots els excessos i belleses d’aquest món”.

Miquel de Palol ha considerat aquest llibre “escrit des de l’ànima”. A mi em sembla, justament, “un dietari de l’ànima”. Tal com va fer el poeta Rilke en el seu extraordinari poemari Llibre d’hores ( Das Stunden-Buch ), monument literari en alemany (tal com va dir Robert Musil), al qual tal vegada el nostre autor ha mirat de reüll en escriure el seu. Mitjançant la contemplació dels símbols, que s’amaguen rere els fets, Amador Vega ha viatjat a Beirut per reflexionar sobre les coses, les idees i, en definitiva, sobre el pensament que gira al voltant de tot allò que en bona part ens resulta invisible, perquè, com va dir l’esmentat Rilke, “cal reconèixer en la invisibilitat un nivell més alt de la realitat”. I això ens ho explica l’autor amb harmònica i beirutina mesura.

stats