MINÚCIES
Llegim 21/03/2015

Dickens

Jordi Llovet
2 min
Dickens

Charles Dickens (1812-1870) no és un escriptor de la talla dels més grans del segle XIX, però ha estat un dels més llegits i dels més populars, i, sens dubte, el que ha donat més alegries als lectors de tota la seva posteritat (i penes, a causa del sentimentalisme d’algunes de la seves novel·les, com La petita Dorrit ). I no solament a Anglaterra i els països de parla anglesa.

A Catalunya, per exemple, va ser força traduït a la dècada dels 20 i dels 30: Josep Carner tot sol va encarregar-se de donar-nos, per a la nostra eterna satisfacció, Les grans esperances de Pip, David Copperfield i, molt especialment, Els papers pòstums del club Pickwick. Aquest llibre és un monument de la llengua catalana. Per desgràcia, a la veu “Carner” dels diccionaris de la nostra literatura no sol figurar-hi la tasca de traductor, però la prosa que va forjar a les seves diverses traduccions de l’anglès són d’una qualitat amb prou feines superada per cap escriptor, i resultarien un element benefactor per a qualsevol persona que avui es disposés a escriure: al cap i a la fi, a l’original de Dickens no hi ha ni una sola frase catalana; tot el que trobem en el Pickwick de Carner és genuïna llengua catalana, lleugerament arcaica, però d’enorme qualitat.

Aquest va ser el llibre que va fer saltar a la fama Charles Dickens, llavors amb 24 anys: primer es va publicar en forma de fulletó, com solia fer-se a l’època, i, un cop acabades les entregues, es va publicar en forma de llibre. Fins avui, en anglès, se n’han venut milions d’exemplars, i tota persona amb gust literari que es trobi passant uns moments de solitud o de nostàlgia veurà com li passen tots els mals en llegir les aventures d’aquella colla de quatre homes, capitanejats per Samuel Pickwick, que vagaregen pels encontorns de Londres sense fer altra cosa que entrar, com Don Quijote, en les aventures més inesperades i gracioses: Dickens, és clar, admirava Cervantes, que tradicionalment havia tingut més fortuna a Anglaterra que a Espanya.

Avui es publiquen molts llibres per distreure la gent, d’aquells que hom no pot deixar a causa dels lligams estratègics de l’argument. El Pickwick de Dickens no té un argument gaire clar, perquè l’autor el va anar engreixant a mesura que els seus lectors en fruïen. Així l’escriptor, tan jove, va escriure a gratcient i carregat de bon caràcter el llibre humorístic que, sense haver-hi pensat per endavant, els seus lectors van demanar-li. Llegiu-lo i fruïu, ciutadans!

stats