L’ESCUMA DE LES LLETRES
LLUÍS A. BAULENAS

Destapem les biblioteques!

UN SERVEI DE SUBSTITUCIÓ

El Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya ha promogut el segon cicle del projecte Destapats, conduït en aquesta ocasió pels periodistes i escriptors Jordi Nopca i Llucia Ramis. L’esmentat projecte consisteix a portar a les biblioteques catalanes parelles d’escriptors en què el més veterà “destapa” literàriament el més novell.

Aquest dimecres passat, a la magnífica Biblioteca Central de l’Hospitalet Tecla Sala un servidor va ser encarregat de destapar l’escriptora i traductora Bel Olid. M’agradaria significar una reflexió sobre aquesta iniciativa. Més que res, remarcar un cop més el protagonisme que el sistema de biblioteques catalanes (de la Diputació i de la Generalitat de Catalunya) assumeix amb naturalitat a l’hora de dinamitzar culturalment el país. En aquestes hores de depressió econòmica, estan mantenint el pols de la dinàmica cultural catalana. Projectes com Destapats demostren les ganes de no perdre pistonada i de mantenir el ritme, sense grans inversions i amb molta imaginació. Estan fent les biblioteques un servei de substitució, doncs? Probablement, sí. En un país de tradició cultural, d’amor per la cultura, com és França, aquestes infraestructures són capdavanteres, també. Però atenció, no són les úniques. Vet aquí la diferència.

A casa nostra, la cultura continua aguantant-se gràcies als pressupostos públics.

ELS DINERS DE LA CULTURA

Un acte com el de dimecres passat, en què un parell d’escriptors vam pujar a un escenari amb un moderador per parlar del món del llibre i de literatura, als Estats Units l’organitzen uns particulars, es cobra una entrada i la gent hi va.

El mateix acte, a França, podria ser organitzat perfectament per una associació cultural, o directament per una de les moltes associacions de llibreries que existeixen a cada departament del país veí. És a dir, particulars que (colze amb colze amb les biblioteques) fan, promouen i dinamitzen culturalment l’entorn d’una manera normal i quotidiana i amb un nivell de qualitat mitjà-alt. A casa nostra, acostumats cada vegada més, en el món de la cultura, a dependre dels diners públics, en un moment de crisi econòmica i de canvi, les biblioteques, amb els seus pressupostos sovint minsos, ens estan mantenint vius, culturalment parlant. Ara mateix, són del tot imprescindibles. Tant que, sovint, quan en una ciutat, un poble o una comarca hi ha una biblioteca pública poc activa, automàticament la maquinària cultural del territori es posa al ralentí o directament s’atura.

A part d’això, “destapar” dimecres passat la Bel Olid -autora de Una terra solitària (2011) i La mala reputació (2012)- va ser un plaer. Entre altres raons perquè la gràcia del cara a cara consisteix a demostrar, un cop més, que sovint el destapador i la destapada acaben destapant-se mútuament, que és del que es tracta. I el que cal.