UN INICI BEN POC ‘GLAMURÓS’
Acabo de llegir L’entrega (Salamandra, 2014) de Dennis Lehane (Dorchester, 1965). Aquest autor, famós per les adaptacions cinematogràfiques dels seus llibres ( Mystic river, dirigida per Clint Eastwood, Shutter Island, dirigida per Martin Scorsese), ha demostrat prou bé la seva capacitat per crear històries interessants i ben escrites. L’entrega és una molt bona novel·la criminal. Però si en parlem és pel risc i l’excel·lència del seu començament. Tothom està d’acord que, en qualsevol novel·la, és el més important. Els autors ho sabem i ho patim. Qui llegeixi L’entrega, tant si la novel·la després acaba agradant-li com si no, s’adonarà que té un inici d’allò més arriscat. T’introdueix la història d’una manera poc ambiciosa, poc glamurosa. S’arrisca al fet que el lector ho deixi córrer: vet aquí un personatge bo, de fermes conviccions religioses, cambrer des de fa vint anys en un bar de Boston que la màfia local fa servir de punt d’entrega i recepció dels productes més foscos. Ens pot recordar aquells personatges bons que protagonitzava al cinema l’Edward G. Robinson (quan no feia de dolent, esclar). El protagonista de Lehane es troba un cadellet de gos a les escombraries, llençat. Li salva la vida, i tot el dia és parlar del cadellet. Això, en un bar on els mafiosos entren sense dir res, es repengen a la barra, reben una bossa de plàstic plena de calés, es beuen gratis una cervesa i tornen a anar-se’n en silenci, no deixa de tenir gràcia. El que es desenvolupa argumentalment a partir de la trobada del cadellet no s’ho poden ni imaginar. Cap editor no hauria acceptat aquest començament de novel·la per més que després l’argument es vagi desplegant i acabi atrapant-te. Per sort, Lehane pot fer el que vulgui perquè la intuïció li funciona al 100% .
COMENÇAMENTS IDEALS?
Hi ha inicis de novel·la que atrapen des de la línia número u: “Aquesta és la història més trista que mai hagi sentit”. Vet aquí la frase inicial de la novel·la El bon soldat (1915, editada en català a Edicions de 1984), de Ford Madox Ford (1878-1939), l’elegant estilista anglès deixeble de Henry James, per assegurar-se l’atenció del lector. En un altre registre, es pot començar una novel·la amb un diàleg contundent:
“- Si este fusil está limpio, mis cojones son perlas. - Pues son perlas, mi comandante. La companyia, encarcarada en un firmes paralític, va suspendre la respiració...”, a No tornarem mai més (Quaderns Crema, 1999), de Ramon Solsona (1950).
O l’inici de La transformació (1915), de Franz Kafka (1883-1924) -publicada en català a Proa-, un dels més famosos de la història de la literatura: “Quan un matí, després de terribles malsons, Gregor Samsa es va despertar, va trobar-se, dins del llit, transformat en un insecte monstruós...”
Dennis Lehane ho fa més difícil: t’embolica amb un començament anodí, aconsegueix que no te’n vagis i després et remata a plaer. Tot un gust.
