EL NOM, EL MÓN

David

David és, probablement, el nom jueu per excel·lència i significa l'estimat o l'escollit. Segons la Bíblia, el que va arribar a ser el més gran rei dels jueus era el més petit dels set fills de Jessè, de la tribu de Judà. Era un noi sensible, amant de la música i bon intèrpret dels instruments de corda. Segons sembla, és per això que uns missatgers del rei Saül el van anar a buscar perquè el noi toqués l'arpa, a les nits, per fer menys dur l'insomni del monarca.

Temps després, el pare de David el va reclamar per enviar-lo al camp de batalla de l'exèrcit israelià amb la intenció de tenir notícies dels fills grans. David va trobar-se que tothom estava atemorit per un gegant filisteu, de nom Goliat, amb qui ningú no gosava enfrontar-se. Ja coneixeu la història: Goliat va riure's d'aquell noiet escanyolit, però David li va llançar una pedra amb la seva fona que el va estabornir. Llavors David va agafar l'espasa del gegant i li va tallar el cap.

Des d'aleshores, David va superar tota mena d'obstacles i dificultats fins a esdevenir el rei dels jueus. La seva gesta contra el gegant Goliat va crear la llegenda i, a partir d'ell i fins als nostres dies, el nom de David s'assimila al que, malgrat la seva feblesa, aconsegueix vèncer el poderós gràcies a la seva valentia i el seu enginy. Una de les versions que existeixen sobre l'origen de l'estrella de David, símbol dels jueus, assegura que el dibuix està format amb les lletres del seu nom. Una altra indica que es tracta d'una carta astral sobre el seu naixement. Però la llegenda més bonica explica que en una ocasió el rei David es va amagar en una cova fugint dels seus enemics i, immediatament, una aranya es va posar a fer una teranyina a l'entrada. Els seus perseguidors van interpretar que feia molt de temps que ningú no havia entrat a la cova i van passar de llarg.

La teranyina tenia forma d'estrella i David la va adoptar com a emblema per al seu escut. I encara, segles després, a la pila de virtuts de David, l'escultor renaixentista Miquel Àngel hi va afegir la bellesa física, amb la seva famosa escultura.