EFE
Barcelona

Daniel Sánchez Pardos converteix Antoni Gaudí en detectiu a la novel·la 'G'

L'arquiecte investiga un crim ambientat a la Barcelona de la Restauració

Fotografia de joventut d'Antoni Gaudí / WIKIPÈDIA Zoom

Es conserven molt poques dades de la joventut d'Antoni Gaudí, així que aquests anys poden constituir un estímul per als escriptors que vulguin fer l'arquitecte el protagonista d'una de les seves històries. Daniel Sánchez Pardos acaba de publicar 'G' (Columna/Planeta), una novel·la on l'arquitecte és el personatge principal d'una història d'intriga ambientada en els anys de la Restauració. Després de l'Estat, la novel·la es publicarà a Brasil, Portugal, França, Itàlia i Dinamarca. La tirada inicial a Europa és de 75.000 exemplars i el 2016 apareixerà a la Xina.

L'acció de 'G' transcorre a Barcelona l'any 1874 i Gaudí, que aleshores estudiava a la Llotja, està acompanyat al llarg de la història de Gabriel Camarasa, membre d'una família burgesa que ha estat a l'exili i que fa pocs mesos que ha tornat a Barcelona. "En la novel·la –diu l'autor– comencen a produir-se fets, com un incendi i un assassinat, i tot això implica la família de Gabriel Camarasa, i per aquest motiu Gaudí, un home que es fixa molt en els detalls, entra en la trama i es fa investigador per revelar els misteris que es forgen al voltant del seu company".

Segons explica Sánchez Pardo, el 1874 acaba la república i comença la restauració borbònica, i això fa que en la novel·la es jugui amb una espècie de conspiració al voltant d'aquest moment històric. Aixó mateix, 'G' s'explica un fet poc conegut: l'entrada d'Alfons XII a Espanya al començament de 1875 a través del port de Barcelona, "una arribada que coincideix amb dos dies de celebracions a la ciutat i molta agitació perquè hi ha partidaris del rei i de la república", encara que l'assassinat que centra l'acció de la novel·la ja s'ha produït.

Llicenciat en hispàniques i bibliotecari de professió des de fa quinze anys, Daniel Sánchez ha explicat a Efe que ha trigat un any a escriure l'obra i un altre a documentar-se perquè l'acció transcorri en escenaris reals de l'època i hi hagi rigor històric sobre la Barcelona de llavors, "quan cau la muralla, es construeix l'Eixampe i hi ha un procés d'industrialització i d'obertura".
Sobre per què ha novel·lat la joventut de Gaudí, explica que ho ha fet perquè se sap molt poc d'aquella època, "encara que tot apunta que era una persona molt diferent de com va ser de gran. Al jove Gaudí li agradava vestir i menjar bé, freqüentar els ambients del teatre i les tavernes de l'època i era un home molt obert en l'aspecte ideològic".

El llibre també posa en joc la llegenda que Gaudí prenia al·lucinògens perquè, diu l'escriptor, "no cal oblidar que prové d'un entorn rural on es coneixien i s'usaven les herbes", encara que ningú ho pot confirmar. Per això, recullen referències a alguns fongs i es recorda que al parc Güell hi ha una amanita moscaria, amb efectes al·lucinògens, encara que l'escriptor creu que l'obra de Gaudí és "tan estranya que a vegades necessitem buscar una raó sobre com un home normal va poder crear una obra tan diferent del que s'estava fent a l'època".