Tres anys després d’ Històries del barri, Gabi Beltrán i Bartomeu Seguí reprenen les memòries en vinyetes de l’adolescència del primer. Es tracta d’un viatge en primera persona als carrers bruts del barri xino de Palma, escenari dels primers furts i baralles, de llargues nits alimentades per dexedrines i alcohol i dies forrats d’avorriment i frustració. Però a diferència de tantes cròniques juvenils, aquesta no invoca l’èpica de la rebel·lia sinó la melancolia de la resignació.

El sentiment que sura en aquestes pàgines és la desesperança de qui se sap atrapat en una vida sense marge de decisió. Beltrán no busca la identificació del lector sinó l’exorcisme personal i el reconeixement implícit que, en aquest laberint de pares absents i afectes trencats, ell va saber trobar la sortida per ser alguna cosa més que la suma dels errors propis i aliens.

Per tant, les drogues, les putes i la delinqüència són només el teló de fons d’una història de supervivència, un viatge al fons de la nit de la Palma quinqui dels 80 on l’únic final feliç és continuar viu i poder explicar-ho. És per això que aquest magnífic còmic no és només el testimoni d’un món ja extingit, sinó l’evidència d’un triomf personal.