Hi ha poetes que no necessiten prodigar-se gaire per deixar empremta. En quatre o cinc llibres, Pere Rovira havia deixat escrita ja una obra poètica d'envergadura: una veu singular, intensa, intel·ligent i culta. Impressionant. Rovira ja havia eixamplat l'espectre de la poesia catalana de la segona meitat del segle XX sense fer gaire soroll ni buscar l'aplaudiment fàcil del públic. Tampoc no el necessita. Els lectors de poesia ja saben amb qui se les heuen, i els crítics també. No en va, ha merescut l'atenció de ments brillants com la de Pere Ballart o Matías López, que li dedica un llarg comentari a la revista Reduccions d'aquest mes. Sort que encara queden revistes com aquesta, on poder desplegar l'anàlisi crítica a pleret, sense els constrenyiments i urgències de la premsa diària.

El fet és que Rovira ha efectuat aquí un triple salt mortal, si se'ns permet la fàcil metàfora atlètica, i la redundància semàntica. Perquè Contra la mort és, senzillament, un llibre que exigeix un bagatge superior per ésser escrit: s'ha d'haver viscut la vida, intensament, s'ha d'haver mirat cara a cara a la mort, amb angoixa i amb coratge, i s'ha d'haver estimat amb deliri, i amb seny, per tal de ser capaç de deixar-ho escrit. Rovira agafa un tema i no el deixa en pau fins a fer-lo passar per l'adreçador del vers. Evidentment, en aquest bagatge exigit que descrivíem fa un moment hi faltava alguna cosa, que és un immens saber literari. En la construcció retòrica d'aquest edifici poètic hi ha un ofici al darrere, també de tota una vida. Qui conegui les esplèndides versions de Baudelaire i Ronsard que Rovira ens ha ofert reconeixerà de seguida les traces d'una art poètica completa i complexa. Després del "segle d'or català", que deia Joan Triadú, que fou el XX, no sabíem que la poesia encara podria donar fruits com aquest. Ja estrenat el XXI, un poeta català pot parlar de la immortalitat de l'amor, de l'eternitat, de la mort, dels grans temes, en rigorosa estrofa, i encara colpir-nos. Records de l'altre món és una pirueta imaginativa només a l'abast d'un mestre, mestre de poesia i de vida.