UN TAST DE CATALÀ

¿Comprareu una mascota o un animal de companyia?

El filòleg alcoià Eugeni S. Reig, a qui admiro per la passió i honestedat amb què defensa, investiga i divulga la llengua, ha publicat recentment al Núvol un article sobre la paraula mascota.

Reig hi diu que l’ús de mascota en el sentit d’ animal de companyia prové del castellà i que fins i tot en castellà és una extensió d’ús força recent del seu sentit més propi: el d’animal que es pren com a símbol perquè es considera que porta sort.

De fet, l’animal en qüestió sol aportar ingressos via màrqueting, com va fer el Cobi als Jocs del 92. I avui en dia, com remarca molt bé Reig, més que a individus concrets es vincula a col·lectius.

Prové d’un mot occità associat a sortilegis i bruixes que va arribar al castellà a través del francès. I sembla que en origen el seu tret bàsic era portar sort, i podia ser una persona, un animal o una cosa.

Partint d’aquí Reig rebutja que el Diccionari normatiu valencià (DNV), a més dels sentits portar sort i simbolitzar un esdeveniment, reculli el d’animal de companyia. Hi veu un calc del castellà i fins i tot una falta de respecte pels animals.

És evident que si el pet anglès equival en francès (que té mascotte ) a animal de compagnie, el català en podria dir animal de companyia. Però el problema en aquest cas, i en tants altres, és que quan el castellà ens empeny a habilitar una forma breu i distintiva, és difícil evitar que convisqui -almenys per a certs usos- amb la més llarga i genèrica.

Jo no diria mai “M’he comprat una mascota”. Col·loquialment no fa falta i fins i tot resulta detonant. Però als publicistes, els botiguers i als organitzadors de fires del sector -com la Mascota’m de Lleida- els va com l’anell al dit; els ajuda a vendre. I cap raonament filològic, cap diccionari, farà que en prescindeixin.

Per això, per més que simpatitzi amb Reig, no goso criticar el DNV. I us convido a preguntar-vos si la norma que fa fer marrada on l’ús ha trobat una drecera i posa tanques sabent que seran saltades, no perd autoritat com a referent.