Clara és un nom que, tan bon punt el dius, sembla que entri una mica més de llum per la finestra. El seu significat és, també, diàfan: ve del mot llatí clarus, que vol dir net, transparent, brillant. A Catalunya va tenir cert èxit durant les dècades dels anys vint i trenta (potser hi havia una certa influència de Clara Campoamor, la lluitadora pels drets de les dones). Més endavant, el nom va anar perdent adeptes fins que a la dècada dels vuitanta va ressorgir amb força i per quedar-se. També va ser l'època que es van recuperar els noms que hi tenen molt a veure pel que fa al significat: Blanca i Alba.
En el cas de Clara, algunes vegades es fa servir per construir noms combinats com ara Isabel-Clara, Rosa-Clara o el més tradicional Maria-Clara. Com acostuma a passar, cada nom té, segons l'època, unes connotacions determinades. Per a un parell de generacions, Clara era, sens dubte, l'amiga minusvàlida de Heidi, en l'època que els dibuixos animats basats en la novel·la de Johanna Spyri triomfaven a la tele. Unes generacions abans -entre les quals hi ha la meva- per a les noies el nom de Clara feia pensar en un internat anglès, Santa Clara, escenari de la popular col·lecció de novel·les juvenils d'Enid Blyton.
Però Clara és, sobretot, un dels noms -no són pas la majoria- que conserven intacte el pes de les persones que els van institucionalitzar. En aquest cas, Santa Clara d'Assís, la jove Chiara Scifi -la imaginem rossa i guapa gràcies a la pel·lícula de Franco Zefirelli Germà Sol, germana Lluna -, que rebutja el casament que li tenien preparat i fuig de casa, enlluernada pel jove Francesc d'Assís.
Clara va fundar -amb les seves germanes Agnès i Beatriu i la seva mare, que la van seguir- la comunitat religiosa de les clarisses i va ser canonitzada només dos anys després de la seva mort. El papa Pius XII la va nomenar patrona de la televisió i de les telecomunicacions. Per què va ser així? Un dia que estava malalta i no va poder assistir a una missa que deia sant Francesc, va tenir una visió i va poder seguir-la des del llit.
