EL NOM, EL MÓN

Cinta

No cal anar a investigar als diccionaris etimològics per descobrir l’origen del nom que proposem avui. Només cal saber que el nom ve de Tortosa, on l’any 1178 un clergue va visitar la catedral i allà se li va aparèixer, enmig d’una gran resplendor, una senyora envoltada d’àngels. Era la nit del 24 al 25 de març i l’aparició es va adreçar al clergue enlluernat i li va dir que era la Mare de Déu i que, com a penyora de l’amor que sentia pels devots de la ciutat de Tortosa, li deixava la cinta que cenyia el seu vestit. Era una cinta teixida a mà, de dotze pams de llargada, que els representants de l’Església van considerar d’obligada veneració des d’aleshores. Segons sembla van existir dos fragments de la Santa Cinta, el més petit dels quals és a la catedral de Tortosa. La relíquia més gran va desaparèixer durant la Guerra Civil.

La veneració a la Mare de Déu de la Cinta té molt d’arrelament a Tortosa i a les Terres de l’Ebre, i per això són moltes les nenes que reben aquest nom. Cinta, o Maria Cinta, és un nom molt arrelat en aquesta zona i, en canvi, poc usual a la resta del país. També és freqüent trobar nenes, noies i dones amb aquest nom a la província andalusa de Huelva, ja que Nuestra Señora de la Cinta -també anomenada la virgen chiquita - és la patrona de la capital.

Segons la tradició catòlica, per tant, el nom català de Cinta s’explica d’aquesta manera. Ara bé, al món hi ha alguns noms que s’hi assemblen molt, com ara Cynthia, Cindy o també Cinzia... Aquests noms femenins deriven del grec Kynthia, gentilici de Kynthos, una muntanya que hi ha a l’illa de Delos. I encara hi ha una tercera possibilitat per explicar el nom: que sigui, en realitat, un hipocorístic de Jacinta, tal com Cinto ho és de Jacint.

Pel que fa a les referències literàries, el nom d’avui és una bona excusa per descobrir, si encara no ho heu fet, l’escriptora americana d’origen jueu Cynthia Ozick (Nova York, 1928) i el seu estremidor relat titulat El xal, publicat en català per El Cercle de Viena, amb traducció de Dolors Udina, l’any 2010.