ELS CLÀSSICS
JORDI NOPCA

Ciència-ficció proverbial

L'any 1964, Stanley Kubrick va escriure a Arthur C. Clarke a Sri Lanka -llavors Ceilan- per demanar-li si tenia cap idea que li permetés fer la "proverbial pel·lícula de ciència-ficció". L'escriptor britànic ja havia publicat mitja dotzena de novel·les i va acceptar el repte. "Era estrany tornar a ser a Nova York [...]. Viatjar en transport públic, encara que només fossin tres estacions, era una novetat exòtica, després de la meva monòtona existència entre elefants, esculls de corall, monsons i vaixells enfonsats amb tresors", recordava al cap dels anys, quan 2001: una odissea a l'espai s'havia escampat per tot el món per partida doble, gràcies a les imatges reposades -capaces de barrejar un monòlit atàvic amb l'última tecnologia espacial- i la novel·la de Clarke, que tindria seqüel·les de ficció (2010 i 2061) i fins i tot dos assajos (The Lost Worlds of 2001 i The Odissey File ).

Igual que la pel·lícula, el llibre presenta tres línies argumentals. La primera passa tres milions d'anys abans del naixement de Jesucrist, amb un grup d'homínids que aprèn a fer servir eines per caçar. La segona, el 1999, amb la misteriosa presència magnètica que el doctor Floyd descobreix en un cràter lunar. La tercera, el 2001, quan l'ordinador HAL capitaneja la missió del Discovery cap a Saturn.