L’ESCUMA DE LES LLETRES
LLUÍS A. BAULENAS

Centenari d’Orson Welles

Aquests dies el bon criteri d’Esteve Riambau ha portat Orson Welles a la Filmoteca de Catalunya a causa del seu centenari. Si ens en fem ressò és perquè Wells, una figura complexa dins el món de l’art cinematogràfic, en la seva faceta de director va ser extremament literari. Només cal recordar les seves versions shakespearianes de Macbeth (1948), Otel·lo (1952) i Campanades a mitjanit (1966) o El Procés (1962), a partir de la novel·la homònima de Kafka. Segurament trobaríem que és un dels directors que més ha fet per destruir la típica imatge que el llibre original és molt millor que la pel·lícula. Ja hem dit moltes vegades que fer aquesta comparació és un error. Cal veure les pel·lícules, si pot ser, sense haver llegit el llibre. I, com a molt, fer-ho al revés: primer el film i després la lletra escrita. D’aquesta manera se salvaguarda el dret del director a l’autoria. Welles, en aquest sentit -com Woody Allen, per posar un exemple semblant-, va ser un director més europeu que no pas americà. Les adaptacions cinematogràfiques de Welles són absolutament lliures i, alhora, terriblement fidels. Si hi ha algú capaç de captar l’esperit de l’original literari i portar-lo a la pantalla a partir d’una visió no ja personal, sinó personalíssima, va ser ell.

NOVEL·LES A PARTIR DE FILMS?

Hi ha la curiositat relacionada amb ell, això sí, indirectament, que fa referència a la pel·lícula El tercer home, en què Welles va participar només com a actor. Dirigida i produïda per Carol Reed i amb la banda sonora inoblidable d’Anton Karas, El tercer home va comptar com a guionista ni més ni menys que amb Graham Greene. L’èxit de la pel·lícula va provocar que Greene optés per fer-ne una novel·la a partir del seu propi guió. Normalment és al contrari. Salvant les distàncies -enormes-, José Antonio de la Loma va fer el mateix amb Perros callejeros II (1979). L’editorial que l’hi va publicar va ser Martínez Roca. Per tant, en casos com aquests hauríem de canviar el sentit de l’experiència: primer llegir el llibre i després veure la pel·lícula! En qualsevol cas, el maridatge entre cinema i literatura és un dels grans èxits del món de la creació contemporània.