EL SECRET DE...

Cees Nooteboom

És un dels escriptors globals de la literatura holandesa. Conegut per un públic massiu, és proper a casa nostra perquè des de fa 50 anys resideix en part a Menorca. Aquest 2014 és l’any que més temps ha passat a la finca de l’illa, tres mesos seguits. De fet és la vegada que més temps ha dormit seguit en un mateix lloc. “Fer-se gran és això, que el que més desitgi és poder ser a la casa de Menorca per recollir les prunes de l’arbre”. Nooteboom no ha parat quiet des dels 12 anys, quan per primer cop, acabada la Segona Guerra Mundial i somiant respirar aire fresc, fa el seu primer viatge en autoestop, cap a Itàlia. “En un d’aquests viatges cap al sud, un home que em va recollir en un descapotable em va donar un gran consell: «No saps on vas? Sàpigues que la cadira que avui ocuparàs demà no serà teva»”. Nooteboom va parlar dilluns sobre els seus llibres de viatges i novel·les arreu del món en una conferència a la Pedrera. Parla un castellà correcte, té residència a les Balears des de la dècada dels 60. “Vaig descobrir l’illa de casualitat. Un nebot meu em va convidar a viatjar a Eivissa, però no hi havia habitacions lliures i vam canviar de ruta: així vaig anar a parar a Menorca. Al cap de tres anys vaig comprar la casa”.

Nooteboom no va acabar l’ensenyament més bàsic i la seva elevada formació és autodidacta. Fa la seva allà on va, i continua formant-se. Cada hivern passa dos mesos a la residència/biblioteca d’uns amics a Baviera. Deu mil llibres que consulta mentre escriu en solitari, aïllat del món, envoltat de camps nevats. On ara escriu més és a Menorca. A la tardor arriba Noticias de Berlín (Siruela), un repàs dels itineraris i experiències a la capital d’Alemanya i, en especial, del 1989, quan hi va passar un any amb un estipendi. Nooteboom va confessar a la Pedrera que, només passades unes setmanes, va concloure que no seria capaç de quedar-s’hi gaire: “Hi havia una tensió, una claustrofòbia tan gran, marcada pel Mur”. No només s’hi va quedar sinó que és Berlín i Alemanya -malgrat la destrucció i l’horror del passat, del qual amb 12 anys va voler fugir- el món que més admira.