J.N.

"Balcells va inventar l'ofici d'agent literària"

Fa anys que el periodista Xavi Ayén treballa en un llibre sobre el boom llatinoamericà. "La B de boom inclou diverses paraules que comencen amb la lletra B -explica, amb el somriure misteriós de qui ja ha acabat la recerca i ultima la correcció del volum-. La B de Barcelona, ciutat on van viure alguns dels autors més importants del boom, com García Márquez, Vargas Llosa i Donoso. La B dels barbudos de la Revolució Cubana, fonamental a l'hora de la dissolució del grup. La B de Barral, editor que aquells anys convocava el premi Biblioteca Breve, que guanyarien, entre d'altres, Carlos Fuentes i Guillermo Cabrera Infante. La B de Buenos Aires, on tenia la seu l'editorial Sudamericana, de la qual era gerent Antoni López Llausàs, i que publicaria, amb l'assessorament de Paco Porrúa, novel·les com Cien años de soledad i Rayuela. I, finalment, la B de Balcells, que va estar en el lloc precís i en el moment adequat, i que va tenir visió i un gran sentit de l'oportunitat". Ayén recorda els dos llibres que es consideren inici del boom: hi ha La ciudad y los perros, de Mario Vargas Llosa, premi Biblioteca Breve 1962 -i publicat un any després-, i Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez, publicat el 1967. "La novel·la de García Márquez és la primera que aconsegueix unes vendes estratosfèriques, i és a partir de llavors que es crea un mercat comú del llibre en espanyol".

Balcells va començar a representar Vargas Llosa i García Márquez el 1962. "Ella va inventar l'ofici d'agent literària -resumeix Ayén-. Balcells canvia les normes de contractació: és la primera que posa data de duració als contractes, els segmenta per països i distingeix entre edicions de butxaca i tapa dura. Fins llavors, els contractes imposaven condicions lleonines als autors, que cobraven un cop a la vida i prou". Balcells va ser decisiva a l'hora d'instal·lar a Barcelona García Márquez, Donoso i Vargas Llosa. "L'agent va aconseguir aglutinar bona part dels autors del boom. Tenia una relació molt íntima i afectiva amb els seus escriptors. A Vargas Llosa el va convèncer que marxés de Londres, on feia de professor i guanyava 500 lliures al mes, pagant-li la mateixa quantitat, convençuda que recuperaria la inversió. I seria així". Balcells mimava els autors, arribant-se a ocupar de la seva intendència, convençuda que si podien dedicar-se únicament i en exclusiva a escriure, els fruits literaris -i els guanys econòmics per a l'agència- serien millors.

Una aposta pel talent

"La qualitat dels autors de l'agència Balcells és màxima -diu Ayén-. Representa el 90% dels grans noms en castellà dels 60 i dels 70. En aquells anys va arribar a finançar autors que no venien, confiada que algun dia se'n reconeixeria el talent. Volia tenir els millors, però alhora no renunciaria a un autor dolent si vengués molt. Ara bé, els autors bons que han estat amb ella han venut més". Ayén considera que el boom no va acabar l'any 1974, amb la festa barcelonina de comiat a Vargas Llosa, sinó el 12 de febrer del 1976, quan aquest va clavar un cop de puny a García Márquez. "Cuba va deixar de ser un element cohesionador del nucli dur del grup -que a més de Vargas Llosa i García Márquez incloïa Carlos Fuentes, José Donoso i Julio Cortázar- arran de la detenció del poeta Heberto Padilla. A partir de llavors, van deixar d'anar a Cuba junts, tot i que continuarien col·laborant a la revista Libre, fins que el cop de puny va escenificar la ruptura". Des d'aquell moment, els dos premis Nobel de literatura no s'han parlat mai més.